Salta al contenuto principale

<p><img src="/sites/default/files/userfiles/image/agulla/cantic.jpg" width="257" height="300" align="absBottom" alt="" />&nbsp;</p>
<p>Joan Ferrer, doctor en filologia sem&iacute;tica i deg&agrave; de la Facultat de Lletres de Girona.</p>
<p>La B&iacute;blia &eacute;s una realitat prodigiosa, comen&ccedil;ant pel seu mateix nom. &Eacute;s un plural &ndash;del grec biblos &lsquo;llibre&rsquo;&ndash; que s&rsquo;ha convertit en un singular: la B&iacute;blia. Es tracta, doncs, d&rsquo;un llibre excepcional que &eacute;s en si mateix una biblioteca que cont&eacute; una for&ccedil;a prodigiosa de sentit ofert a la humanitat, que al llarg dels segles s&rsquo;hi ha dirigit cercant-hi paraules de vida i, per damunt de tot, buscant aquella Paraula que omple de sentit i d&rsquo;amor tota la realitat, que &eacute;s el misteri de D&eacute;u. La literatura i l&rsquo;art l&rsquo;han convertit en el &laquo;gran codi&raquo; de la cultura d&rsquo;Occident.</p>
<p>En el cor de la B&iacute;blia hi apareix, de manera sorprenent i inesperada, un llibre fascinant: un poema d&rsquo;amor er&ograve;tic, el C&agrave;ntic dels C&agrave;ntics. &Eacute;s un llibre breu: sols 1.250 paraules en hebreu. En la hist&ograve;ria de la cultura catalana ha estat tradu&iuml;t pels m&eacute;s grans poetes: Jacint Verdaguer, Carles Riba i ara per Narc&iacute;s Comadira, amb la col&middot;laboraci&oacute; del biblista i fil&ograve;leg Joan Ferrer (C&agrave;ntic dels C&agrave;ntics de Salom&oacute;. Edici&oacute; i traducci&oacute; de Narc&iacute;s Comadira i Joan Ferrer. Edici&oacute; Biling&uuml;e, Barcelona: Fragmenta Editorial 2013, 146 p&agrave;gs.) Aquesta edici&oacute; &eacute;s d&rsquo;una gran bellesa. Cont&eacute; un assaig del poeta Comadira &laquo;Escriure&rsquo;s el C&agrave;ntic&raquo;, una &laquo;Introducci&oacute; a la lectura del C&agrave;ntic&raquo; de Ferrer, la traducci&oacute; po&egrave;tica catalana, il&middot;lustrada amb dibuixos fets en tinta xinesa per Comadira, i es clou amb un &laquo;Assaig de lectura&raquo;, de Ferrer, que permet fer una relectura acompanyada del C&agrave;ntic. En conjunt una petita meravella</p>
<p>Els protagonistes del C&agrave;ntic s&oacute;n un noi i una noia, de noms simb&ograve;lics: ell &eacute;s Salom&oacute; &ndash;que t&eacute; el sentit d&rsquo;&laquo;home de pau&raquo;&ndash; i ella, la sulamita, &laquo;la pacificada&raquo;, que canten en seu desig i el seu amor. La noia diu: &laquo;Que el meu amor penetri al seu jard&iacute; i en mengi els fruits sucosos&raquo; (C&agrave;ntic 4,16); que deu ser una de les met&agrave;fores er&ograve;tiques m&eacute;s belles de tota la hist&ograve;ria de la literatura. Agust&iacute; d&rsquo;Hipona, una de les intel&middot;lig&egrave;ncies m&eacute;s prodigioses de la hist&ograve;ria de la humanitat se&rsquo;n va adonar a la perfecci&oacute;: &laquo;Illa Cantica aenygmata sunt&raquo; (Sermo 46,35), que podr&iacute;em parafrasejar dient que &laquo;aquests poemes s&oacute;n densos de misteris&raquo;.</p>
<p>El C&agrave;ntic &eacute;s un jard&iacute; de s&iacute;mbols: poesia en estat pur, que intenta captar en paraules la m&agrave;gia de l&rsquo;amor. Es presenta en forma de di&agrave;leg entre el noi i la noia, amb intervencions d&rsquo;un cor, que t&eacute; la funci&oacute; d&rsquo;indicar que els amants s&oacute;n conscients que el seu di&agrave;leg &iacute;ntim &eacute;s escoltat per altres persones, que, d&rsquo;alguna manera, hi s&oacute;n convidades.</p>
<p>El poema, durant molts segles, ha estat llegit de manera al&middot;leg&ograve;rica, de manera que les persones i els cossos desapareixen i donen pas a experi&egrave;ncies m&iacute;stiques. Darrere d&rsquo;aquesta lectura hi havia una antropologia dram&agrave;ticament pessimista que era incapa&ccedil; de veure el que &eacute;s obvi en el poema: que l&rsquo;amor i la sexualitat, en el context de la B&iacute;blia, que &eacute;s revelaci&oacute; de D&eacute;u, s&oacute;n do de D&eacute;u a la humanitat i expressi&oacute; de la seva voluntat salv&iacute;fica.</p>
<p>El C&agrave;ntic &eacute;s, d&rsquo;alguna manera, expressi&oacute; del parad&iacute;s retrobat i formulaci&oacute; de l&rsquo;amor hum&agrave; segons el projecte de D&eacute;u. El context b&iacute;blic ens permet entendre que l&rsquo;amor hum&agrave; ens remet a l&rsquo;amor div&iacute; originari, que &eacute;s un esclat de sublimitat i de bellesa. L&rsquo;amor no &eacute;s una divinitat &ndash;Eros&ndash; que pren possessi&oacute; de la persona, sin&oacute; una realitat humana que remet a D&eacute;u, a imatge del qual l&rsquo;home i la dona han estat creats.&nbsp;</p>
<p>El C&agrave;ntic &eacute;s un cant a la bellesa de l&rsquo;amor hum&agrave; contemplat en la seva dimensi&oacute; sexual i exquisidament er&ograve;tica, que, per la m&agrave;gia del s&iacute;mbol, remet a l&rsquo;horitz&oacute; infinit de l&rsquo;amor de D&eacute;u, creador i salvador, sempre company de cam&iacute; de les dones i els homes que senten el desig d&rsquo;infinit que neix en els cors. En el poema, corpore&iuml;tat i eros s&oacute;n llenguatge de comuni&oacute;, amb c&agrave;rrega i sentit concret i personal, que expressen un amor que t&eacute; &agrave;nsia d&rsquo;infinit, que ha de remetre al misteri &uacute;ltim de l&rsquo;amor i de la creaci&oacute;, que per a la B&iacute;blia &eacute;s D&eacute;u.</p>
<p>El C&agrave;ntic &eacute;s un llibre &uacute;nic en el context del m&oacute;n antic: la noia n&rsquo;&eacute;s la protagonista principal i la hist&ograve;ria d&rsquo;amor &ndash;que els poemes recreen amb paraules&ndash; &eacute;s viscuda i recitada per ella. Aix&ograve; sol ja &eacute;s un fet inaudit i prodigi&oacute;s. Estimar &eacute;s desvelar a l&rsquo;altre la pr&ograve;pia bellesa: el cos esdev&eacute; aix&iacute; instrument de revelaci&oacute; i do &ndash;lliurat i rebut&ndash;, perqu&egrave; ning&uacute; no en t&eacute; la possessi&oacute;. El di&agrave;leg d&rsquo;amor es viu en el poema en cont&iacute;nua refer&egrave;ncia al simbolisme de la naturalesa: el tema del jard&iacute; (C&agrave;ntic 4,12-5,1) porta al del parad&iacute;s (en el text hebreu hi apareix la paraula pard&eacute;s, d&rsquo;origen persa, d&rsquo;on deriva el nostre &laquo;parad&iacute;s&raquo;). La natura hi apareix a cada pas perqu&egrave; tot en aquest llibre forma part de la creaci&oacute;, obra de D&eacute;u, que sempre remet al Creador.</p>
<p>El llibre, que ens desvela els cossos dels enamorats, ens els presenta com un planeta que cal explorar, que t&eacute; un llenguatge particular, que cal interpretar. La trobada ha de ser sense vels i sense m&agrave;scares &ndash;en la nuesa, quan el vestit, que &eacute;s una defensa, ja no cal&ndash;, perqu&egrave; el poema, en la seva saviesa, sap de la vulnerabilitat del cos i de la delicadesa amb qu&egrave; cal tractar les relacions humanes. El poema tamb&eacute; sap de la nit de l&rsquo;amor, de l&rsquo;egoisme i de la possessi&oacute;. La saviesa que cont&eacute; &eacute;s immensa.&nbsp;</p>

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Immagine
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.