Emprenedoria i cooperació

L'Agulla 85, Editorial

La crisi econòmica ha fet sorgir o ressorgir un seguit de paraules-trampa, amb connotacions diferents a la realitat. Per exemple, innovar o reinventar-nos (que seria pretendre que màgicament tinguem idees genials que ens salvin individualment de la crisi), austeritat (en realitat, escanyament econòmic de la ciutadania), mobilitat geogràfica (en realitat, exili forçat per motius de feina), flexibilitat del mercat laboral (acomiadament fàcil i barat), facilitar la creació d’empreses (rebaixar requisits ambientals i sanitaris)... Fins i tot s’inventen paraules noves, com el “lapao”, per provocar problemes i enfrontaments on no n’hi hauria d’haver, i com si no hi haguessin altres preocupacions. D’eufemismes i cinismes n’hi ha en tots els àmbits, també en els anuncis publicitaris de la banca, com la “Targeta Catalunya Solidària” de CatalunyaCaixa, (“Solidària!”) o el lema del preciós anunci de CaixaBank “Si tu confies en ell, nosaltres també”, que en realitat vol dir “Si avales el teu fill emprenedor, nosaltres li donarem crèdit”... (Quina generositat! Res a perdre i molt a guanyar per part del banc). Però no tots els mots són necessàriament negatius. Si parlem d’emprenedoria, és una actitud positiva i necessària.

Des de la perspectiva de l’esquerra, com entenem l’emprenedoria? L’objectiu social fonamental des de l’esquerra és el bé personal i de la comunitat. Entenent per bé el desenvolupament físic, biològic, emocional, psicològic, racional, ètic, estètic, social i espiritual de les persones. I en la tradició de l’esquerra això ha de ser per a tothom. Una finalitat que connecta perfectament amb les benaurances proclamades per Jesús i amb una especial predilecció pels més desemparats que ens han de guiar en la recerca de la benaurança de pau, justícia, llibertat, cultura, treball i pa per a tothom.

L’emprenedor o emprenedora sap tirar endavant un projecte complex; i, des de l’esquerra, la persona ha de posar aquesta capacitat al servei d’un projecte constructiu per a la comunitat, col·laboratiu –sumant o tenint en compte els altres projectes que busquen aquest servei; i tot plegat per satisfer les necessitats de la majoria de les persones i de les minories més desvalgudes (malalts, discapacitats, vells, infants, dones...), i per tenir cura de la vida d’aquesta Terra, casa, mare i sostenidora de tots plegats. No són utopies irrealitzables: actualment empreses que estan creixent, i gràcies a la consciència social, tenen aquest esperit. Per tant, l’emprenedoria, acompanyada de cooperació, treball col·lectiu i d’una actitud socialment positiva, ha d’estar per les persones i el seu bé complert en totes les seves relacions: amb un mateix, amb els altres, amb la societat, amb la natura i amb Déu. És així una opció de present i futur per a la humanitat.