Salta al contenuto principale

Jaume Roig

Quan passeu per les costes de Garraf, per la C31, entre la cimentera de Vallcarca i Sitges, trobareu a la dreta, a 200 m del km 167, una pista que s’enfila en direcció al turó de l’ermita de la Trinitat. Hi podreu accedir amb vehicle si és quart diumenge de mes o la festa de la Trinitat (el diumenge abans de Corpus); altrament una tanca barra el pas.

L’ermita, a tocar del mar, és coquetona, un lloc tranquil per passejar, llegir, vagarejar, menjar, dormir i omplir-se els ulls de mar i cel blau. Si ens hi duguessin amb els ulls tapats, en obrir-los, creuríem que som en una illa grega. Però no, ens trobem a pocs quilòmetres de Barcelona.

L’origen cal buscar-lo en algun ermità que hauria escollit aquest lloc desert i feréstec per dedicar-se a la pregària i la penitència. Consta que durant els segles XVII i XVIII l’ermita prestà bon servei als habitants de Sitges, alertant del perill de les naus pirates que aterrien les costes.

També hi ha un bonic itinerari, de menys de 10 quilòmetres entre anada i tornada, per accedir-hi a peu. Arribeu-vos a Sitges. A la segona rotonda que hi ha a l’entrada de la població venint de Barcelona, preneu la sortida que indica Urbanització Llevantina i Quint Mar i, sempre seguint els trencalls que s’enfilen, trobareu el carrer Malvasia. Seguiu-lo fins al final que és l’espectacular Mirador de la Llevantina, amb unes vistes precioses de Sitges i els voltants. Aquí deixarem el cotxe.

Al cantó muntanya veureu un indicador del GR92, que entre altres llocs assenyala el Puig de Sant Antoni i la Penya del Llamp, llocs per on passarem. Ara cal enfilar cap al dipòsit d’aigua que hi ha a sobre. No us espanteu: un cop hi arribeu tot es fa més fàcil i veureu que l’esforç ha valgut la pena.

Seguiu el sender (el GR92) vers la dreta, i entre boscúries i vistes meravelloses –el Garraf no és només pedregam i eixutesa–, fareu cap a un camí ample; seguiu-lo també cap a la dreta. Ara l’excursió esdevé un veritable passeig. El punt culminant és la Penya del Llamp i amb un suau descens arribareu davant unes antenes. No us espanteu, darrere mateix us espera l’ermita i les antenes s’hauran fet fonedisses.

L’ermita té una façana molt original en forma de porxada, realitzada amb pedra “corcada” del país. Dins la porxada hi ha la font del Remei amb una imatge d’aquesta marededéu. El campanaret d’espadanya té dos finestrals amb dues campanes. Un cop dins, a mà esquerra, es venera la imatge de l’Ecce Homo, coneguda popularment pel Sant Crist del Mal de Cap, pel fet que hom l’invoca contra aquesta malaltia i els devots s’emporten una agulla de cap de les que hi ha en un coixinet i n’hi deixen una altra.

No deixeu de visitar el mirador amb la glorieta i les magnífiques vistes. Per tornar us aconsello seguir el camí d’anada.

Que tingueu una bona sortida. Ep, i no us descuideu de dur aigua, un bon calçat, l’agulla de cap amb les vostres angúnies i pors, i... bon humor i valentia, per si aquella ens falla.

Gruppi

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.