Salta al contenuto principale

<p><img src="/sites/default/files/userfiles/image/agulla/jutgessa-pau.jpg" width="358" height="300" align="bottom" alt="" /></p>
<p>M. Teresa Ahircart &eacute;s jutgessa de Pau i enterramorts</p>
<div>
<div>Hem demanat a M. Teresa Ahircart, ve&iuml;na de 80 anys del Papiol i ciutadana compromesa amb el seu poble, que ens faci cinc c&egrave;ntims de com viu les dues feines que fa, dues feines delicades que li permeten ser molt al costat de la seva gent, en moments molt diversos.</div>
<div>S&oacute;c ajudant del cementiri parroquial del Papiol. Aquesta &eacute;s la versi&oacute; suau. De fet, se&rsquo;n diu: &ldquo;enterramorts&rdquo;. La meva feina contrasta amb la meva forma de ser, perqu&egrave; s&oacute;c optimista i alegre, i m&rsquo;agrada mirar les coses pel costat positiu. Sempre he tingut comer&ccedil; i m&rsquo;he relacionat molt amb la gent, i com que visc en un poble petit on tots ens coneixem, sempre havia anat a tots els enterraments.</div>
<div>Fa catorze anys l&rsquo;administrador del cementiri es va posar malalt, just en el moment en qu&egrave; hi havia canvi de rector. El moss&egrave;n no sabia gaire qu&egrave; havia de fer. Primer va demanar al meu marit, que acabava de jubilar-se, que s&rsquo;ocup&eacute;s d&rsquo;aquesta feina, per&ograve; el meu marit despr&eacute;s de rumiar-s&rsquo;ho tota una nit va dir que no. I com que jo sempre intento donar un cop de m&agrave; a l&rsquo;hora de resoldre els problemes, m&rsquo;ho va proposar a mi. Doncs all&agrave; va, jo no m&rsquo;hi vaig pensar gaire.</div>
<div>No va ser f&agrave;cil. No pas per la feina en si mateixa, que no em va agafar de nou despr&eacute;s de treballar tota la vida, sin&oacute; perqu&egrave; quan coneixes les persones, s&rsquo;hi barregen els sentiments. Tamb&eacute; m&rsquo;ocupo d&rsquo;anar a les cases en el moment en qu&egrave; em truquen i sovint he estat all&agrave; amb la fam&iacute;lia fent companyia i esperant el moment final. Jo procuro estar disponible: em truquen encara que sigui a la matinada i dormo ben a prop del tel&egrave;fon. No tinc mandra.</div>
<div>Una de les meves feines &eacute;s ajudar a reduir les restes per fer lloc al qui hem d&rsquo;enterrar. Els familiars no solen ser-hi en aquest moment, per&ograve; sempre em demanen que ho faci amb compte: les restes s&oacute;n per a ells aquell pare o aquella &agrave;via estimada, o algun fillet, que sempre &eacute;s el m&eacute;s dolor&oacute;s. Sento una responsabilitat molt gran en veure la confian&ccedil;a que dipositen en mi.&nbsp;</div>
<div>Tamb&eacute; hi ha n&iacute;nxols que no reben gaire visites i els netejo els vidres o trec les flors que ja han quedat caduques. El cementiri fa goig, i molta gent hi va a passejar. Hi ha sis tombes, i alguna de preparada per si algun rector la vol fer servir. Les altres tombes s&oacute;n particulars. Les reguem i tenim cura de les plantes.</div>
<div>A mi tot aix&ograve; m&rsquo;ha ajudat a valorar la vida, a sentir-me &uacute;til. Tamb&eacute; he patit p&egrave;rdues familiars doloroses i la meva feina m&rsquo;ha ajudat a acceptar-les millor. El temps &eacute;s or i cal aprofitar tots els moments,fent tot el que puguem treballant per a tots. Per aix&ograve; disfruto molt de la vida agraint cada minut que respiro,esperant tranquil&middot;lament quan arribi la meva hora .</div>
<div>No &eacute;s gens f&agrave;cil desprendre&rsquo;s dels qui estimem, perqu&egrave; com diu una frase que vaig llegir no s&eacute; on: La mort &eacute;s d&rsquo;una rudesa incalculable. &Eacute;s el fet m&eacute;s brutal que els humans ens veiem obligats a acceptar. Per sort tenim la mort de Jes&uacute;s. Aqu&iacute; hi &eacute;s tot ben representat: la mort, la pietat ,el perd&oacute;, el gran sofriment i per fi la resurrecci&oacute;.</div>
<div>I aqu&iacute; ve l&rsquo;altra part de la meva feina i &eacute;s que s&oacute;c Jutgessa de Pau del meu poble. A mi, que s&oacute;c molt de la broma, m&rsquo;ha ajudat a relativitzar les coses fer dos serveis tan diferents. Ser jutgessa potser t&eacute; m&eacute;s &ldquo;rang&rdquo;, per&ograve; jo he apr&egrave;s molt en totes dues tasques. Aqu&iacute; he hagut de fer cursets per casar la gent. Jo de fet, encara que siguin cerim&ograve;nies civils, de vegades els llegeixo poemes de la Mare Teresa de Calcuta, i ens emocionem i tot.&nbsp;</div>
<div>No m&rsquo;agrada gens fer judicis i no sempre les coses s&oacute;n tan clares com per jutjar ning&uacute;. El que s&iacute; que m&rsquo;agrada i no se&rsquo;m d&oacute;na malament &eacute;s fer conciliacions. Fa deu anys que s&oacute;c en el c&agrave;rrec, que es renova cada quatre anys. &Eacute;s el ple municipal que tria entre la gent que es presenta i la presa de possessi&oacute; es jura a Sant Feliu de Llobregat.&nbsp;</div>
<div>A m&eacute;s a m&eacute;s, a la parr&ograve;quia ajudo tant com puc i sempre preparem sortides o peregrinatges. Estic a diverses societats com La Setmana Cultural, al grup de patrimoni i al Museu, i canto Gospel.Quan tinc una estona vaig a caminar amb el grup que fem gimn&agrave;stica.</div>
</div>
<div>&nbsp;</div>

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Immagine
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.