Salta al contenuto principale
Durant aquests mesos molts joves es troben en ple procés de reflexió i d’elecció d’estudis universitaris. Avui la tria d’una carrera és un fet complex que mereix –a més de molta informació temps, criteris orientadors i acompanyament. Certament hom podria dir que moltes generacions han viscut anteriorment aquest moment i que tal vegada els va resultar força senzill. Per als futurs universitaris pautes que anys enrere podien servir com a referent –com la idea de la vocació, la continuïtat en la tradició professional familiar, la fortalesa i seguretat d’alguns sectors laborals, la proximitat geogràfica d’una determinada universitat o, simplement, el fet de una única oferta d’estudis en el sistema, etc.–, actualment no ho són pas.
L’esmentada complexitat prové dels canvis del nostre món i de l’enorme transformació esdevinguda en quatre àmbits: l’actual sistema universitari, l’entorn professional, el context social i cultural i, finalment, la pròpia manera de ser dels joves contemporanis. En efecte, una enorme xarxa d’oferta acadèmica sovint poc diferenciada; uns escenaris laborals en plena evolució, amb molta competitivitat i poca oferta i, també, amb poca capacitat de previsió d’allò que passarà en el futur; una modificació significativa dels valors o de la incidència de fenòmens com la globalització i la mobilitat internacional; i un estil de vida juvenil que accentua la prioritat del present, fan d’aquesta decisió un discerniment no fàcil.

No sabem amb certesa com serà el futur però aspirem i treballem per tal que sigui diferent. El món necessita una profunda mutació. És en aquest context on els futurs universitaris han d’escollir. Malgrat tots aquests reptes molts joves arriben a escollir un grau amb força priorització. El «seu» grau o el «millor» grau. Ara bé, un cop feta l’elecció convé necessàriament una segona opció tant o més important que la primera: escollir a quina universitat. El plasticitat de la paràbola del sembrador pot ajudar a comprendre la importància del medi en relació amb quelcom que ha de créixer. En concret, molts estudiants arriben a la conclusió –metafòricament– que tenen una bona llavor (el grau) en el qual dipositen esperances, il·lusions i aspiren a un desenvolupament acadèmic, personal i professional. Però aquesta llavor necessita una terra apropiada per fer madurar i desenvolupar tot el seu fruit. Aquesta és la segona qüestió clau: una tria coherent que possibiliti un creixement i una formació integral.

Publicat a Catalunya Cristiana, núm. 1750, de 7 d'abril de 2013, p.12.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.