Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta 3 de maig de 2013
“Que el Senyor ens doni a tots” la “gràcia del coratge” i la “perseverància” en la pregària. És el que ha afirmat el papa Francesc tot centrant la seva homilia en el tema del coratge de l’anunci de l’Evangeli. Tots nosaltres, els cristians que hem rebut la fe, “hem de transmetre-la”, “hem de proclamar-la amb la nostra vida, amb la nostra paraula”. Però, quina és aquesta fe fonamental? És, ha subratllat el papa, la “fe en Jesús Ressuscitat, en Jesús que ens ha perdonat els pecats amb la seva mort i ens ha reconciliat amb el Pare”.
“I transmetre això ens demana ser valents: la valentia de transmetre la fe. Un coratge a vegades senzill. Jo recordo –perdoneu-me – una història personal: quan era un nen, cada Divendres Sant la meva àvia ens portava a la Processó dels Ciris i al final de la processó arribava el Crist Jacent, i l’àvia ens feia agenollar i ens deia, a nosaltres, els infants: ‘Mireu, és mort, però demà ressucitarà!’. La fe va entrar així: la fe en Crist mort i ressuscitat. En la història de l’Església hi ha hagut molta gent, molta, que ha volgut una mica com difuminar aquesta forta certesa, i parlen d’una resurrecció espiritual. No, Crist és viu!”
“Crist és viu” i és “viu també entre nosaltres!” ha remarcat el papa, que ha exhortat els cristians a tenir el coratge d’anunciar la seva Resurrecció, la Bona Nova. Però, ha continuat, hi ha un altre coratge que ens demana Jesús:
“Jesús – per dir-ho de manera una mica forta – ens desafia a la pregària i ens diu això: ‘Qualsevol cosa que demaneu en nom meu, jo la faré perquè el Pare sigui glorificat en el Fill’. Si em demaneu alguna cosa en el meu nom, jo la faré... És ben fort això! Tinguem el coratge d’adreçar-nos a Jesús, i demanar-ho així: ‘Tu has dit això, fes-ho! Fes que la fe vagi endavant, fes que l’evangelització vagi endavant, fes que es resolgui aquest problema...’ Tenim aquest coratge en la pregària? O preguem només una mica, com podem, perdent una mica el temps en la pregària?” Però aquell coratge, aquella parresia també en la pregària…”.
El papa ha recordat com en la Bíblia llegim que Abraham i Moisès tenen el coratge de “negociar amb el Senyor”. Un coratge “a favor dels altres, a favor de l’Església” necessari també avui:
“Quan l’Església perd el coratge, entra en l’Església l’atmosfera de tebior. Els tebis, els cristians tebis, sense coratge... Això fa molt de mal a l’Església, perquè la tebior et porta endins, comencen els problemes entre nosaltres; no tenim horitzons, no som valents, ni tenim el coratge de la pregàica cap al cel ni el coratge d’anunciar l’Evangeli. Som tebis... I tenim el coratge de barrejar-nos en les nostres petites coses, en les nostres gelosies, en les nostres envejes, en l’ànsia de fer carrera, tirant endavant de manera egoista... en totes aquestes coses, però això no fa cap bé a l’Església. L’Església ha de ser valenta! Tots nosaltres hem de ser valents en la pregària, desafiant Jesús”.
