<p> </p>
<div>Fa una setmana, els cinc països anomenats “emergents” s’han tornat a reunir per intentar marcar l’agenda del món. Són els BRICS, Brasil, Rússia, Xina, Índia i Àfrica del Sud. Aquests països viuen al marge de la crisi econòmica dels països occidentals, amb increments molt notables dels seus PIB respectius i amb una estabilitat política persistent. Amb règims democràtics a l’Índia, Brasil i Àfrica del Sud, mig autoritaris, com Rússia o autoritaris, com Xina. Tots ells amb economies relativament obertes i capitalistes i amb un gran desafiament: la gran desigualtat a l’interior de cada país. Aquests països han crescut molt, però, en el seu conjunt, no han estat capaços de distribuir aquest creixement de manera equilibrada.</div>
<div> </div>
<div>Malgrat tendències polítiques diferents, sota la pressió de Xina i Rússia, sembla que vulguin adoptar un posicionament polític en front dels països de l’hemisferi nord. Un “sud” que vol recordar als Estats Units i a la Unió Europea que ells també hi volen ser, en la governança del món, i que aquest és un món que ja no està sotmès a una o dues potències.</div>
<div> </div>
<div>Precisament, aquests dies també hem vist la nova crisi de Xipre i la Unió Europea. Els països anglosaxons, i de manera especial la City de Londres, utilitzen l’acrònim PIGS –que en anglès vol dir porcs– per anomenar de manera menyspreadora els països del sud d’Europa (Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya). Aquests PIGS s’han convertit en PIGSC, amb la incorporació de Xipre a la crisi dels països del sud de la Unió. La davallada de la banca de Xipre ha protagonitzat la penúltima crisi de la Unió Europea, i l’exemple de la precarietat de les seves institucions. Potser convindria exigir a les institucions comunitàries una mica més de seriositat i menys dependència de l’Alemanya de Merkel. Ja n’hi ha prou!</div>
<div> </div>
<div>Com pot ser que un país com Xipre pugui desestabilitzar la zona euro i la mateixa Unió Europea? Com pot ser que quan la banca d’Holanda, Bèlgica o Gran Bretanya va enfonsar-se l’any 2009 tot fossin ajudes per evitar la caiguda dels bancs i ara vulguin imposar mesures contra els estalviadors? La política ultraliberal de Merkel, amb l’ajut inestimable dels especuladors de la City de Londres, està destrossant el projecte de la Unió Europea. I tot plegat davant la impotència i el desgovern del sud, la incapacitat d’Hollande, el silenci subsidiat de l’est, la conformitat dels països del nord d’Europa i la passivitat de la gran majoria dels europeus. No convindria dir ja, de manera clara, “no volem una Unió Europea alemanya”!?</div>
<div> </div>
<p>S’organitzen els BRICS i s’intueix una nova governança del món i els europeus continuem absents, incapaços de respondre a la nova situació. No serà ja el moment de demanar, si volem continuar dins la Unió Europea, un model de govern més representatiu i l’elecció directa d’un president de la Unió Europea amb autoritat? </p>
<p> </p>
<p> </p>
<p> </p>
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.