Salta al contenuto principale
By Lluís Serra Llansana .
In Gerasa
La renúncia de Benet XVI va omplir la Capella Sixtina de cardenals i la ciutat de Roma amb més de cinc mil periodistes. Els focus mediàtics permeten conèixer coses que ignoraríem, però no estan exempts de riscos evidents. Em concentro en dos, que s’han aguditzat després de l’elecció del papa Francesc. Les previsions de les agències d’informació i de les cases d’apostes han mostrat un ull clínic escàs. L’especificitat del Vaticà trenca molts motlles. No serveix aplicar-li criteris que són vàlids en altres camps.
Primer, la informació, el periodisme, necessita titulars. Es va penjar l’etiqueta de conservador a Benet XVI i, en sis-cents anys, és el primer Papa que no conserva el càrrec. Renuncia. Per al nou Bisbe de Roma, els adjectius i les etiquetes estaven preparats: conservador, moderat, progressista... Llatinoamericà estava a la reserva. Jesuïta, impensable. El papa Francesc... què és? Conservador en la moral i progressista en l’àmbit social? Pot ser que un cardenal experimenti un canvi significat quan és elegit Papa? El titular té un encert, resumeix; però el seu risc és caure en la simplicitat. La realitat, sovint, és complexa. El titular suposa la pèrdua de la complexitat.
Segon, els focus mediàtics es concentren a la cúspide de la piràmide. Sempre. En l’àmbit del futbol, només existeixen Messi, Ronaldo i Neymar. La resta és ignorada. Quan els periodistes parlen de l’Església, la redueixen a la jerarquia més alta (el Papa i el Vaticà). Els temes que atrauen, el sexe i les intrigues del poder, serveixen per alimentar les tendències paranoiques d’àmplies capes de la població. Concentrar-se en el fragment segresta la totalitat. L’Església també són els catequistes, les famílies cristianes, els voluntaris de Càritas, els universitaris que porten revisió de vida, els treballadors que s’esforcen per millorar la societat, els testimonis en ambients difícils... El problema és que substituïm la visió evangèlica per la visió mediàtica. Aquesta visió s’alimenta del model eclesial que tenien els apòstols camí de Cafarnaüm. Discutien entre ells sobre qui era el més important. La piràmide. Arribar al cim. Estar per sobre dels altres. La proposta de Jesús, com a alternativa a la lluita de poder, és el cercle. Es posa enmig seu amb un infant, símbol de les persones sense drets, marginades, pobres. Aquest és el model de la comunitat que impulsa Jesús. En aquest model, els emporis mediàtics es perden (i ens perden), però és el model evangèlic. Estar atent al Papa és important, però al centre hi ha d’haver Jesucrist amb els pobres. En comptes d’identificar-nos amb les propostes evangèliques, ens deixem endur pels relats de la premsa, la ràdio i la televisió. Cal lluitar pel pensament propi.

Gruppi

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.