Capella per a joves al Casal Loiola

El projecte de reforma de la Capella de la Pentacosta al Casal Loiola resulta interessant perquè pot donar idees de com abordar aquella infinitat d’espais, racons i habitacions que resten sovint malaguanyades o poc ambientades per a la pregària en molts dels centres pastorals com escoles, parròquies o casals escampats per la trama urbana. D’aquest petit encàrrec valoro la seva practicitat i economia de recursos i, a nivell simbòlic, l’encert del fals sostre textil com a reminiscència del tabernacle primigeni, o tenda de la trobada amb el Senyor.

Equip: G.Giacalone, M. Viladot (T113arquitectura)

Arantza Cadenas (disseny gràfic)

Emplaçament: Casal Loiola. c/Balmes, 138 Barcelona

Any: 2010

Superficie: 60m2

Termini de les obres: 2 mesos

Pressupost aproximat: 10.000€

“L’encàrrec d’aquesta capella que hi ha al Casal Loiola se’ns va proposar per la necessitat de transformar un espai fred i impersonal per tal de tenir un espai amable que convidés als joves al recolliment, a la reflexió i a la pregària. Alhora, aquest havia de ser flexible perquè tant es pogués celebrar una eucaristia, fer una pregària –en qualsevol format-, una projecció o bé una xerrada.

La intervenció que es planteja a aquesta sala és d’una gran senzillesa i economia de recursos. Es redefineix la geometria de la sala, tot eliminant la sagristia que hi havia a un dels angles i les irregularitats que tenia el perímetre, transformant-los en elements arquitectònics. Un gran banc corregut granat que recorre un quart de capella, és l’únic seient fix que hi ha. A la paret lateral, oposada al banc, una bateria de quatre armaris de doble porta esdevé sagristia. Aquest moble contenidor d’elements de litúrgia, instruments, cançoners, cadires, coixins,... queda dissimulat per les vuit portes que, juntament amb altres quatre falses, ens donen la possibilitat de crear el retaule dels 12 Apòstols.

Funcionalment, es gira de 90º el front que acollirà l’atenció dels joves: una gran paret blanca –que s’avança per absorbir els pilar és on s’inscriu una gran creu i, en un dels seus braços, penja el Sagrari. La part superior, distanciada del sostre, recull la vela que acaba conformant l’espai i fa de difusor de les diferents possibilitats d’il·luminació. La resta dels materials amb els que s’ha comptat són un terra laminat -càlid a l’hivern, fresc a l’estiu i resistent-, pladur pintat al plàstic i DM.

Els únics mobles que hi ha són uns pufs i un altar baix que permeten la seva mobilitat i lliure disposició per la capella.