Salta al contenuto principale

<p>&nbsp;</p>
<div>Ahir al vespre, ens arribava la not&iacute;cia de l&rsquo;esperada mort d&rsquo;Hugo Ch&aacute;vez, president de Vene&ccedil;uela durant els darrers catorze anys i l&iacute;der del que s&rsquo;anomena &ldquo;el socialisme bolivari&agrave;&rdquo; de Llatinoam&egrave;rica. La seva mort era esperada, especialment despr&eacute;s de m&eacute;s de dos mesos d&rsquo;internament en un hospital a Cuba i despr&eacute;s del seu retorn, fa una setmana, sense apar&egrave;ixer als mitjans.</div>
<div>&nbsp;</div>
<div>Jo vaig tenir l&rsquo;oportunitat de viatjar a Caracas fa nom&eacute;s dues setmanes i de viure intensament la incerta i tensa situaci&oacute; del pa&iacute;s. Fa quinze dies, tothom que no fos del r&egrave;gim donava per mort Ch&aacute;vez i creixia la pressi&oacute; d&rsquo;amplis sectors socials perqu&egrave; se sab&eacute;s la veritat sobre el seu estat de salut i retorn&eacute;s a Vene&ccedil;uela. Fins i tot, crec que, pels germans Castro, la seva mort a Cuba hauria evidenciat encara m&eacute;s la depend&egrave;ncia de Ch&aacute;vez del r&egrave;gim castrista.</div>
<div>&nbsp;</div>
<div>Ch&aacute;vez va convertir-se al castrisme pocs anys despr&eacute;s d&rsquo;arribar al poder. Despr&eacute;s del seu cop d&rsquo;estat fallit, dels seus dos anys a la pres&oacute;, de la seva vict&ograve;ria democr&agrave;tica l&rsquo;any 1998 i de les seves reeleccions posteriors, Ch&aacute;vez ha anat construint un projecte pol&iacute;tic, &iacute;ntimament vinculat a Cuba, combinant el castrisme anticapitalista, la reivindicaci&oacute; de la figura de Sim&oacute;n Bolivar i el messianisme pentecostalista. Amb aquests tres pilars, ha configurat un programa pol&iacute;tic i una mobilitzaci&oacute; d&rsquo;amplis sectors de la poblaci&oacute; m&eacute;s pobra que l&rsquo;ha mantingut en el poder fins a la seva mort. Fa dues setmanes, ja havia comen&ccedil;at la mitificaci&oacute; del l&iacute;der bolivari&agrave;, amb cartells arreu d&rsquo;un pa&iacute;s asfixiat de propaganda i cada vegada m&eacute;s empobrit.</div>
<div>&nbsp;</div>
<div>Temps tindrem de fer una avaluaci&oacute; a fons d&rsquo;aquests catorze anys en el poder. Ara b&eacute;, la meva impressi&oacute; &eacute;s que Vene&ccedil;uela, durant aquests anys, no nom&eacute;s s&rsquo;ha empobrit, s&rsquo;ha dividit, sin&oacute; que, a m&eacute;s, ha perdut la seva sobirania nacional en mans de Cuba. Amb els &iacute;ndexs d&rsquo;inflaci&oacute; m&eacute;s grans de Llatinoam&egrave;rica, Vene&ccedil;uela ha arribat fins i tot a la seva depend&egrave;ncia energ&egrave;tica de l&rsquo;exterior, en produir nom&eacute;s dos ter&ccedil;os del petroli que consumeix. La seva producci&oacute; industrial ha caigut en els darrers anys i, fins i tot, &eacute;s dependent de l&rsquo;exterior pel que fa al consum d&rsquo;aliments. Malgrat el nombre ingent de policies i militars, Vene&ccedil;uela &eacute;s el segon pa&iacute;s de Sud-am&egrave;rica, despr&eacute;s d&rsquo;Hondures, en inseguretat ciutadana. La classe mitjana est&agrave; desapareixent, obligada a emigrar o invisibilitzar-se. Els mitjans de comunicaci&oacute;, la gran majoria, s&rsquo;han convertit en m&agrave;quines de propaganda al servei del r&egrave;gim.</div>
<div>&nbsp;</div>
<div>Amb tot, Ch&aacute;vez tenia el suport dels sectors m&eacute;s pobres del pa&iacute;s, perqu&egrave;, a trav&eacute;s de &ldquo;las misiones&rdquo;, va intentar promoure la construcci&oacute; d&rsquo;habitatges, centres de salut i educatius i perqu&egrave;, sobretot, gr&agrave;cies al petroli i a un bol&iacute;var sobrevalorat, va regular els preus dels aliments i els serveis b&agrave;sics. Ara b&eacute;, &ldquo;las misiones&rdquo; anaven a un lloc, hi &ldquo;anunciaven&rdquo; la promesa bolivariana i al cap d&rsquo;un parell d&rsquo;anys desapareixien. No creaven riquesa, enfortien la cultura del subsidi.</div>
<div>&nbsp;</div>
<div>Vene&ccedil;uela &eacute;s un gran pa&iacute;s, amb immensos recursos, que durant d&egrave;cades ha estat governat per oligarquies que varen enriquir-se extraordin&agrave;riament, per&ograve; ara, despr&eacute;s d&rsquo;aquests catorze anys de Ch&aacute;vez, Vene&ccedil;uela est&agrave; empobrida, dividida, arru&iuml;nada i, a m&eacute;s, ha perdut la seva sobirania. El seu futur &eacute;s incert, molt incert.</div>
<p>&nbsp;</p>

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Immagine
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.