Atrevir-se a mirar-se constitueix una invitació a buscar la veritat d’un mateix en el propi interior, a descobrir els propis talents, a acceptar les mateixes ombres i limitacions. Es tracta d’una mirada interior que afavoreix el coneixement d’un mateix, sense el qual la vida perd sentit i profunditat. Es tracta d’un exercici que requereix aprenentatge, silenci, meditació. De vegades, fins i tot, cal tancar els ulls, deixar de veure, per mirar-se per dins. Sense pressa. Una mirada que, sense deixar de ser sincera, sempre sigui amable. Qui no és capaç de mirar-se ell mateix amb valentia i agraïment no podrà veure els altres amb una actitud amorosa, solidària, propera. Per això és tan important educar per a una mirada interior. Quan s’aconsegueix, els professors miren els alumnes i descobreixen en ells talent i futur, sense amagar insuficiències i febleses; els alumnes miren els educadors amb confiança en la seva guia i directrius, sense abdicar de la seva mateixa responsabilitat. La percepció que tenim del món i de la societat depèn en gran part de la mirada que tenim cap a nosaltres mateixos. Tasca pedagògica de gran rellevància. Sempre estarà pendent, perquè cada any ha de resoldre la seva nova oportunitat. L’any 2013 és a tocar i representa una nova ocasió per viure el present amb alegria i mirar el futur amb esperança. Només hi haurà millora col·lectiva si cada persona combat el mal que nia dins seu i es nodreix de l’amor etern que arrela en l'interior.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.