Salta al contenuto principale

[aquí us transcrivim el reportatge del butlletí de Blanquerna; l'enllaç a la conferència sencera el podeu trobar a sota]

El Dr. Miquel Tresserras reivindica el cultiu de les humanitats a la universitat per ajudar a entendre la complexitat del món

Immagine rimossa.

El professor Miquel Tresserras, doctor en pedagogia i degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna-URL (1993-2011), va reivindicar el cultiu de les humanitats en cada un dels graus i dels màsters universitaris per dotar els estudiants d'una base sòlida "per entendre la complexitat del món". Ho va fer en la inauguració del curs acadèmic de la Universitat Ramon Llull el passat 4 d'octubre amb una conferència titulada "La funció social de la universitat en temps particularment incerts". L'acte es va celebrar a ESADEFORUM i va comptar amb la participació d'Antoni Castellà, secretari general d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya; la rectora de la URL, Esther Giménez-Salinas; el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach; el president del Patronat de la Fundació URL, Leopoldo Rodés; la directora general d'ESADE, Eugènia Bieto, i el vicerector de Política Universitària/secretari general de la URL, Josep M. Garrell.

En la seva intervenció el Dr. Tresserras va destacar l'esfondrament de la cultura general com a fenomen revelador del paisatge actual. "Els estudiants arriben a la universitat sense el que tradicionalment s'ha anomenat cultura general. Tenen una quantitat d'informació desbordant, però amb tot el que han vist i experimentat no saben enfilar-ho en un relat o en un argument. No aconsegueixen relacionar entre si els coneixements que tenen i, per tant, no els saben fer servir. Tenen més dificultats que altres generacions per comprendre el món en què viuen i per prendre decisions. La falta d'una base humanística condiciona la tasca hermenèutica i crítica, i la presa d'iniciatives efectivament emancipadores." En aquest sentit, va remarcar que la democràcia "només funciona si els ciutadans tenen una visió àmplia d'allò que passa al seu entorn, si són adults i tenen el coratge intel·lectual de pensar per si mateixos, i si estan dotats d'una ètica robusta i dialogant. Els estudiants universitaris de totes les carreres són cridats a ocupar llocs a l'empresa, a la banca, al laboratori, als tribunals, a l'Administració, a l'hospital, a la universitat, etc., on es prenen decisions particularment sensibles per a la ciutadania en general, cosa que els converteix en un grup clau a l'hora de fer progressar o d'ensorrar la democràcia".

En una època de crisi econòmica com l'actual, va dir, i davant de la obvietat que la riquesa d'un país està íntimament lligada a la recerca científica i a la capacitat professional de tècnics i gestors, "sembla que Europa només tingui ulls per veure en la universitat un aliat indispensable per competir en la batalla econòmica". El pedagog va insistir en el fet que els homes i dones universitaris "no solament han de produir riquesa, sinó que han de decidir què s'ha de fer amb la riquesa d'un país", i va subratllar que això és precisament "la democràcia i el que demanen indignats de tot el planeta i de totes les classes socials".

El Dr. Miquel Tresserras va acabar el seu discurs realçant el paper influent de la universitat en aquest entorn actual: "L'estat actual del món és de descontrol. El caos frenètic dibuixa un paisatge cada dia diferent. I els motors del canvi permanent són molts i situats en tots els fronts possibles. Però la universitat n'és un. I els estudiants en són un altre, que ja és influent ara i que encara ho serà molt més demà. Tenim un paper econòmic, avui reconegut per tothom. I tenim també una missió social, imprescindible en l'estadi democràtic de la civilització, que consisteix a continuar fent l'impossible perquè l'home i la dona de carrera siguin unes persones cultes, és a dir, unes persones que tinguin prou referències per comprendre les causes dels fenòmens socials d'avui; prou amplitud de visió per situar-los en el seu punt de la història; prou lucidesa per veure les conseqüències que es deriven d'aquests fenòmens; prou sensibilitat per assumir que han d'intervenir-hi; prou realisme per tenir en compte que els seus judicis són imperfectes, i prou energia moral per no arrugar-se davant de les dificultats".

En aquest enllaç trobareu el document sencer de la lliçó inaugural.

http://www.url.edu/noticies/upload/temp/LlicoTresserras04.10.2011.pdf

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.