Salta al contenuto principale

La insistencia en prevenir desavinences en la comunitat de Filips i l'intent d'esbrinar la seva provinença marca el to del text de la segona lectura d'aquest diumenge, segons explica el teòleg Josep Mª Solà.

TOC D'ALERTA

A la segona lectura d’aquest diumenge llegim un conegut himne litúrgic, que també llegim a la segona lectura del diumenge de Ram. La particularitat d'aquest diumenge és que el text litúrgic introdueix els versets, que precedeixen l'himne i que expliquen el perquè Pau l'ha introduït en la seva carta. Els versets 1-6 són una crida a la humilitat, a la bona avinença, a superar rivalitats i pretensions personals. Pau la dirigeix a la comunitat de Filips de la qual n'ha fet un bon elogi al començament de la carta. Val a dir que el prec és insistent i extens: 6 versets i 9 advertiments similars, però amb matisos suficients per detectar el que passa o el que pot passar a Filips.

Sense anar més lluny, és coherent pensar que, un cop Pau fora de la comunitat, sorgissin membres destacats de la comunitat que lideressin petits grups o faccions, que divergissin en qüestions de la pràctica cristiana de cada dia o en qüestions més serioses d'índole doctrinal. Demanar els mateixos sentiments i amor vol prevenir la possibilitat de que en la comunitat es doni més estima a un grup o a unes persones en contra d'altres. Unànimes i ben avinguts vol prevenir que, quan un grup comença a ser nombrós, hi hagi grups que vagin a la seva. Les rivalitats es poden produir amb l'enfrontament de diversos líders o la competència entre la pluralitat de grups. L'arrogància i la superioritat, contràries a la humilitat, sorgeixen quan alguns d'aquests líders o grups es creuen que ells ho fan millor que els altres.

Hi ha un parell de versets en el capítol primer que ens poden aportar alguna pista pel que fa a les rivalitats, que hi podien haver a la comunitat de Filips. "És cert que alguns proclamen el Crist per enveja i rivalitat, però d'altres ho fan amb una intenció recta" (1,15) La frase indica clarament que dins la comunitat es produeix una doble dos estils diferents sinó que hi ha un grup, enfrontat a Pau, gelós del seu estil pastoral i amb formes de procedir poc clares (v.17). El verset 28 parla de la presència d'uns adversaris dins la comunitat. Qui són? Són persones de fora la comunitat que han vingut a sembrar divisions? Són els qui dins la comunitat prediquen Crist enfrontats i envejosos de Pau?. Sigui el que sigui, la comunitat no és una bassa d'oli o corre el risc de no ser-ho.

En demanar la unitat Pau no es val dels valors de la bona ciutadania grega, sinó de l'exemple de Jesús. Per això introdueix l'himne. Els sentiments de Jesús, humil i obedient abans de morir, han de ser els mateixos que han de presidir la comunitat. L’obediència de Jesús no és un servilisme als capricis autoritaris del Pare, sinó la comunió amb un projecte comú, que atorga als actes de Jesús una plena sintonia amb el Pare i no han perdut cap engruna de llibertat. Jesús no actua a contracor de la voluntat del Pare. Per això la obediència de Jesús ha de ser exemple d’humilitat dins la comunitat. L'exemple de Jesús el trobem també en el verset primer. Pau invoca quatre vivències que es troben en Jesús i que han de fonamentar l'amor, la humilitat i la unitat de la comunitat: encoratjament; consol en l'amor; comunió en l'esperit; afecte entranyable i compassiu; la majoria d'elles les trobem testimoniades abundosament en els evangelis sinòptics.

Diumenge 26 durant l'any 25 de Setembre de 2011

http://www.parroquiasantjosep.org/

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.