Us transcrivim avui un fragment d'un post del crític d'art Pere Pascual sobre l'obra religiosa de Josep Grau Garriga a la Parròquia de Sant Julià d'Argentona, coincidint amb la mort recent d'aquest artista
____________________
Volíem començar ja avui amb algun que altre comentari però la trista notícia de la mort de Josep Grau Garriga ens obliga a fer-ne el corresponent apunt.
Grau Garriga ( Sant Cugat del Vallès 1929) és el gran impulsor de la tapisseria moderna al nostre país. Una tasca que comença l’any 1956 quan l’empresari Miquel Samaranch el fitxa per revitalitzar la fàbrica “Alfombras y tapices Aymat” de Sant Cugat del Vallès. El seu primer viatge d’estudis professionals , a càrrec de l’empresa, el porta a França on coneix i treballa amb Jean Lurçat , el gran innovador de la tapisseria moderna , i de qui aprèn fonaments i conceptes que desenvoluparà a posteriori en el nou concepte del tapís com element tridimensional , en un compendi peculiar entre pictòric i escultòric , que crea escola ( real i professional) en el nostre país , amb noms tan importants com Assumpció Raventós, Josep Royo, Dolors Oromí, Aurèlia Muñoz, etc .
Parlem ara i aquí de Grau Garriga ja que tenia relació amb Mataró degut a l’empresa Aymat, que crec recordar tenia una relació de socis o parentesc amb uns Aymat mataronins. Aixíem sembla recordar m’ho va explicar el meu pare. Son dades inconnexes que caldria lligar , i espero poder fer-ho , per el que demano la col·laboració de qui pugui afegir-me qualsevol data.
Recordo que els Aymat eren amics d’en Terri, que també havien pintat i exposat en el Sant LLuc i en alguna individual ( recordo una mostra d’aquarel·les) i estic convençut de que un d’ells es desplaçà a les illes ( crec que a Eivissa )on va continuar el seu paper artístic. Igualment em sembla recordar formaven part de l’entorn de la UEC mataronina.
Aquesta relació va ser la que va permetre al meu pare contactar amb ell per negociar els tres tapissos que honoren l’altar major de l’església de Sant julià d’ Argentona. En aquells moments l’església d’ Argentona estava regida per Mossèn Rafel Martí , un entranyable rector d’una aparença formal amb Joan XXIII i que malgrat la seva edat va ser un fervent defensor del Vaticà II , de tal manera que la parròquia argentonina va ser de les primeres en establir el nou ordre litúrgic de llengua vernacle i litúrgia de cara al poble. En aquets entorn , la gent que es movia en els cercles parroquials ( Esteve Valls, germans Fortí, Francesc Ponsa... etc) van acceptar la revolucionaria proposta dels tapissos de Grau Garriga que varen crear una veritable commoció en l’entorn religiós d’aquells temps.
El primer en arribar va ser el central “Eucaristia” de 1964 realitzat amb jute , llana i fil de coure De mides 340 x 240 cm. El seguí “Resurrecció” ( al lateral dret i amb tons vermellosos ) . Realitzat el 1965 , amb els mateixos materials i mides. Finalment va aparèixer “Passió” ( lateral esquerra i amb colors morats ) d’iguals materials, mides i característiques. Aquest tapís va ser despenjat poc després ja que va ser exposat al pavelló espanyol de la Fira Mundial d’Osaka dels anys 70, fet que el reconciclià amb la població ja que quedava clar que si havia anat a una exposició mundial , la peça era una obra de primera qualitat.
( Aquests tapissos estan ben datats en el magnífic llibre d' Arnau Puig , amb pròleg de José Mª Valverde , editat al 1985 per Ediciones Polígrafa)
Quan el tapís va tornar a “casa” , el mateix Grau Garriga va supervisar de nou la col·locació i llavors juntament amb el pare , vaig poder parlar amb ell i en tinc mitificat el record d’aquella xerrada dons aquells tapissos havien significat per a mi un esclat definitiu per decantar-me cap un art més d’avançada del que es realitzava generalment en aquell temps, i conseqüentment Grau Garriga era per a mi un ídol i un mite.
Posteriorment l’arribada al capdavant de la parròquia de Mn. Masvidal , rector integrista i ultramuntà , va estar a punt de que els tapissos fossin retirats. Sortosament es van moure algunes influències en el Bisbat i malgrat les queixes del rector s’han mantingut fins ara , encara que amb la presència d’un baldaquí corresponent a la penosa estètica religiosa montserratina , - tant de moda allà els 70 -, que desmereix la seva vàlua i impedeix la seva correcta visió.
Avui , en el dia de la mort de Grau Garriga , vagi el nostre sentiment d’admiració a l’artista i la convidada a tots els bons afeccionats a l’art , a visitar ( o revisitar ) aquestes magnífiques obres d’art que resplendeixen en la magnífica fotografia de Josep Renalias i que vol servir de sentit i íntim homenatge a l’artista genial que fou , en una genialitat que es mantindrà en el seu record.
Enllaç extern
Gruppi
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.