Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Isaïes anuncia a Xebnà, un funcionari del rei Ezequies, que ha de ser destituït. En aquest nou comentari del teòleg Josep Mª Solà sobre les lectures d'avui doumenge s’expliquen els esdeveniments històrics i polítics que envolten aquest fet i quina pot ser la causa de la destitució de Xebnà.

 

p

EL DESTITUÏT

 

La primera lectura d’aquest diumenge ( Is 22,19-23) comença parlant de Xebnà (Sobnà l’anomena el text litúrgic). Qui és aquest Xebnà ?. Segons el text de la lectura litúrgica, Xebnà és un personatge important, amb autoritat i ric i que és substituït en el seu càrrec per Eliaquim ( Eljaquim, segons el text litúrgic). Del segon llibre dels Reis en podem extreure alguna notícia més. A 2Re 18,17s.26.37, Xebnà forma part del comitè de recepció, que el rei Ezequies envia a parlar amb un funcionari del rei d’Assíria. Segons 2 Re, sembla que Eliaquim (ell és el qui parla) està per damunt Xebnà, en canvi, segons Isaïes, Xebnà estaria per damunt Eliaquim i aquest el substituiria en el càrrec.

Per què Isaïes anuncia Xebnà la destitució en el càrrec? Per respondre la pregunta cal endinsar-se en la situació política del temps d’Isaïes. La predicació d’aquest profeta s’inicia en el temps de Jotam (751-735 aC.) i s’allarga fins el regnat d’Ezequies (728-699 aC.). Durant el regnat d’aquest rei (622) es produirà la invasió assíria del regne del nord, dirigida per Salmanassar. El regne del Judà, de moment, no es veurà afectat per aquesta invasió, però Ezequies es veurà obligat a pagar un tribut molt costós (2Re 18,14b) a fi que Assíria el deixi en pau. Ezequies mirarà d’escapolir-se del pagament d’aquest import tan car i cercarà una aliança amb Egipte, que el sostregui del jou dels assiris. Val a dir que el profeta Isaïes sempre va predicar en contra d’aquesta aliança amb Egipte i estigué a favor del mal menor, que era la submissió a l’imperi assiri.

Els assiris adverteixen Ezequies que no confii en aquesta aliança. És aquí on trobem la presència de Xebnà, esmentada al segon llibre dels Reis. Ell forma part del comitè, que rep l’ambaixada del rei d’Assíria i escolta el missatge del funcionari, que adreça a Ezequies per fer-li saber que no esperi res d’Egipte ni del poder de Jahvè.

Ara ja estem en condicions de respondre a la pregunta sobre la destitució de Xebnà en el seu càrrec. Al començament del capítol 22, fragment que precedeix la nostra lectura litúrgica, es diu que, davant la pressió d’Assíria, el profeta Isaïes invita al penediment (22,12), però hi ha qui no fa cas de l’advertiment profètic i continua fent festes, menjant i bevent. Enganxat a aquest advertiment, segueix en el text l’anunci de la destitució de Xebnà, la qual cosa permet entendre que aquest tipifica el grup de gent que no fa cas de l’advertiment profètic.

La lectura litúrgica nomes recull les darreres paraules de l’anunci profètic a Xebnà; Isaïes vol deixar clar que és el Senyor que mou el fils de la història i que els esdeveniments de tota mena no són res més que l’acompliment del pla que Déu té dissenyat: “Déu havia decidit tot el que havia de passar” (22,11) i és també per això que en el text és Déu qui parla i no Isaïes. La predicació del profeta, coincident també amb la del llibre dels Reis, mostra que les desventures, tant del poble com de Xebnà, no provenen dels errors de les estratègies polítiques, sinó de la infidelitat a Jahvè.

 

Diumenge 21 durant l’any

21 d’Agost de 2011