Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Un cop feta la contextuació del text en el conjunt de l’evangeli de Mateu, el comentari setmanal de Josep Mª Solà per a les lectures d'aquest diumenge remarca la singularitat de l’acció de Jesús en territori pagà, proposa una interpretació de la imatge dels gossos i no oblida que la cananea invoca per tres vegades Jesús com a Senyor.

 

TAMBÉ ELS PAGANS

Els textos de l’evangeli de Mateu, que anem llegint aquests diumenges es troben al cor d’aquest escrit del Nou Testament en una gran secció, que aniria de 9,27 fins a 20,34 on es combinen instruccions als deixebles, senyals, prodigis i crida a seguir Jesús. L’episodi d’avui, que podríem titular: “La fe de la cananea” s’insereix en una estructura més petita, oberta per la primera multiplicació dels pans i tancada per la segona; al bell mig d’aquesta estructura hi ha una polèmica de Jesús amb els fariseus i mestres de la llei. Aquesta polèmica va precedida de l’episodi de Jesús caminant sobre l’aigua i subseguida del text, que llegim avui, el relat de la cananea. Dues dades ens proporciona la ubicació del nostre text, d’una banda cal llegir el passatge tenint en compte aquesta polèmica de Jesús amb els mestres de la llei i els fariseus, per altre banda l’episodi es contraposa al de Jesús caminant sobre l’aigua perquè la fe de la cananea és l’altra cara de la poca fe de Pere (14,31)

L’escena té lloc en territori pagà i la protagonista és una dona, que no forma part del poble de l’Israel escollit?. Què hi fa Jesús movent-se en un territori que no entra en el seu programa d’actuació, si ens atenem a les paraules, que dirigeix la cananea: “Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel”?

Jesús ha titllat d’hipòcrites i cecs els fariseus i mestres de la llei, personatges molt significatius del poble d’Israel. Davant la incredulitat  d’aquests, i de la poca fe de Pere, podríem dir que Jesús prova sort en territori pagà. Vol indicar Mateu que la missió cap als pagans és la conseqüència del rebuig de l’Israel històric i institucional? És possible que sigui així. En tot cas, el que és evident és que Mateu anticipa, amb un gest de Jesús, la força de les paraules del final del seu evangeli: “Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus” (28,19).

Jesús diu: “No està bé prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells”(v.26). Els cadells, els gossos, tradicionalment eren comparats amb els pagans i, sovint, en to excessivament despectiu. Desprès es va capgirar la truita i els gossos van ser els jueus. En temps de Jesús eren menystinguts els gossos, que anaven errants pels camins i carrers, però no els domèstics, que convivien amb els amos. Aquests són els gossos del passatge. Israel, els fills, com a poble escollit és el primer destinatari de la salvació, però d’aquesta no n’estan exclosos els pagans. Fills i gossos convivint és una imatge, que s’ajusta més a la comunitat de Mateu, on conviuen pagans i jueus.

La cananea en dirigir-se a Jesús li diu per tres vegades: Senyor, (kyrie). És la típica invocació de la comunitat cristiana vers el seu Senyor ressuscitat. En la primera invocació, Senyor va unit a Fill de David, títol descriptiu del Messies d’Israel. El Jesús ressuscitat en qui creu la comunitat cristiana és el mateix Messies esperat d’Israel. El que ha inaugurat un messianisme, que no queda empresonat en les fronteres i en les persones de l’Israel històric.

A la comunitat de Mateu conviuen creients provinents del paganisme i del judaisme. Davant les reticències d’aquests darrers, l’episodi de Jesús i la cananea serveix per dissipar les pors i adonar-se que, donat el rebuig de l’Israel institucional al missatge de Jesús, s’obre la possibilitat de trobar un nou espai vital i un nou camp de treball apostòlic entre els pagans.

Diumenge 20 durant l’any
14 d’Agost de 2011