Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Després de presentar una proposta d’esquema del capítol 13 de l’evangeli de Mateu, l’atenció recau en mostrar els trets sorprenents de la paràbola del blat i el jull, que ajuden a fer-ne una interpretació, segons diu el teòleg Josep Mª Solà al seu comentari dominical sobre els textos evangèlics d'avui.

 

CONVIVÈNCIES

El text de l’evangeli d’aquest diumenge (Mt 13, 24-43) pertany al capítol 13 de l’evangeli de Mateu, que gairebé en la seva totalitat recull el tercer dels grans discursos (Mt 13,1-52) presents en el text de Mateu i se’l coneix pel discurs de les paràboles del Regne. Estem en el cor de l’evangeli de Mateu, indicatiu de la rellevància, que té aquest capítol.  El discurs presenta dues grans parts i cada part segueix l’esquema: paràbola – cita de l’Antic Testament – explicació als deixebles. El primer tram comença amb la paràbola del sembrador (és la que es llegia diumenge passat), segueix una cita d’Isaïes i tot seguit es troba l’explicació als deixebles. El segon tram és el que constitueix la lectura d’avui. Comença amb la paràbola del blat i el jull, seguida de les paràboles de la mostassa i el llevat, segueix la cita de l’Antic Testament i acaba amb l’explicació als deixebles.

La paràbola del blat i el jull conté, com sovint passa en el gènere literari de les paràboles, alguns elements de sorpresa, il·lògics, però que serveixen per desvetllar l’atenció dels oients i lectors.  No és lògic que un pagès, que té servents i gent que li faci la sega, sigui ell el qui surt a sembrar la llavor. Segurament Mateu vol ressaltar la confrontació entre el sembrador i l’enemic, confrontació paral·lela al creixement simultani del blat i el jull.

Un enemic, que volgués fer mal, el que probablement faria seria cremar el camp. Quin sentit té guardar o posseir una gran quantitat de llavor de jull, que serveix de ben poca cosa? Val la pena fixar-se en l’actuació de l’enemic. L’enemic actua quan tothom dorm. Dormir és el contrari del vetllar; la paràbola de les deu verges acaba dient: “Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora”. Quan  no es vetlla és quan l’enemic  es presenta i fa mal. L’enemic actua quan tothom està passiu. La paràbola vol posar de manifest que sovint no es percep l’acció de l’enemic.

Tampoc sembla massa lògic arrencar, en temps de la sega, primer el jull i desprès segar el blat. No es podria produir l’efecte que es volia evitar? Mateu ha volgut emfasitzar la presència simultània del blat i del jull, perquè vol fer veure a la seva comunitat que, tot i que sap que posseeix  la bona llavor, ha de conviure amb la presència del mal. Els valors de l’evangeli conviuen amb la presència dels valors contraris a l’evangeli.

Tant en la paràbola del sembrador com en la paràbola del blat i el jull ens trobem en un cas de interpretació del text dins del propi text. Pel que fa a la nostra paràbola, la interpretació pren un to de referència als temps finals, on la realitat del judici juga un paper cabdal.  Poc importa si el jull és arrencat primer que el blat, el que importa és la separació final, una clara al·lusió al tema del judici molt present en l’evangeli de Mateu. Ja la predicació de Joan Baptista parla de “entrar el blat al graner i cremar la palla en un foc que no s’apaga” (3,12), una imatge idèntica a la paràbola del blat i el jull. El tema de la separació entre bons i dolents està àmpliament desenvolupat en la descripció del judici on el rei separa les ovelles de les cabres (25,31-46).  Guanya el tema del premi-càstig i perd força el tema de la convivència del bé i el mal i l’advertència de no caure en el parany del desig de la destrucció del contrari.

Diumenge 16è durant l’any
17 de Juliol de 2011