Gianfranco Ravasi

Aquest dijous, al MNAC, comencen els actes de L'Atri dels Gentils a Barcelona. Després de Bolonya i París, la nostra diòcesi acull la iniciativa del Pontifici Consell de la Cultura, que presideix el cardenal Gianfranco Ravasi, de promoure un espai de trobada i de diàleg del catolicisme en l'interior de la cultura contemporània.

Ravasi ha proposat la diòcesi de Barcelona per haver estat una de les diòcesis europees que més espais de trobada, diàleg i de frontera ha promogut durant aquests darrers vint-i-cinc anys. El periodista de La Vanguardia Oriol Domingo ho recordava en un brillant article fa uns dies. Sens dubte, també, les relacions mantingudes durant aquests anys entre el Pontifici Consell i la Fundació Joan Maragall han aconsellat l'opció Barcelona, especialment després de la magnífica exposició sobre l'obra de Gaudí organitzada conjuntament amb la Junta Constructora de la Basílica de la Sagrada Família.

El programa de les jornades d'aquests dos dies recull l'esperit obert i conciliar de la nostra diòcesi. El millor de la nostra tradició cultural, musical i patrimonial es trobaran, també, aplegades a l'acte de la Basílica el divendres al vespre. A la roda de premsa de la presentació del programa, el Cardenal Ravasi afirmava que: “l'Atri vol ser un homenatge a la gran tradició cultural, artística i religiosa de Catalunya” tal com ho demostra la petjada deixada per artistes de la talla d’Antoni Gaudí, Joan Miró, Salvador Dalí... tots ells de terres de parla catalana, bressol també de figures dialogants, des de Raimon Llull a Raimon Panikkar."

Durant aquest dos dies, Barcelona es trobarà en l'epicentre del catolicisme europeu, sota el lideratge del cardenal Ravasi, un dels homes més importants i emblemàtics de l'Església actual, que sap reunir, com pocs, uns grans coneixements bíblics, filosòfics i teològics i, alhora, sap comunicar. La seva triple condició, intel·lectual, pastor i comunicador, a més de la seva capacitat de diàleg i d'escolta, dóna al cardenal Ravasi una ressonància i projecció molt particular.

Espero que l'esforç d'aquests dies tingui la necessària continuïtat. Ja sabem que, més enllà dels grans esdeveniments, el que cal és la feina diària, persistent, molt sovint fora dels focus mediàtics, a prop de la gent, de les seves vides i il·lusions, dubtes i esperances, recels i temors. Obrint camí sense intentar perdre el nord.