Salta al contenuto principale
By Anna-Bel Carbonell Rios .
In Sini

A la segona Carta de Sant Pau als cristians de Corint (2Co 1, 18) se’ns diu: "Déu n’és testimoni fidel: la paraula que us adrecem no és ara sí, ara no". Ho reconec, no m'hi havia fixat mai en aquest verset. Però ara, a les portes de la Quaresma, m’ha ressonat especialment i m'ha fet adonar que ens parla del grau de compromís personal i ens qüestiona la validesa d'aquell però amb el qual iniciem moltes de les nostres respostes, d’aquella expressió de dubte que ens sorgeix quans se’ns demana un sí amb majúscules.

És una crida a oblidar aquest sí però no que deixa al descobert les falses fidelitats humanes, aquelles que parteixen de la conveniència del moment i els interessos ocults de cadascú. Un ara sí ara no que pronunciem conscientment o inconscient quan se'ns exigeix més del que estem disposats a donar, i tremolem davant de qualsevol petició que ens lligui i posi en entredit els nostres valors, la coherència personal, ... i ens qüestioni les decisions preses o ens sembli que fa perillar la nostra, no sempre ben entesa, llibertat.

Tot just en el pòrtic de la Quaresma, el dimecres de cendra ens desvetlla de la somnolència de l'anar fent i de la indefinició que sovint ens serveix d’escut protector. Quaranta dies d’un camí que ens recorda l’Amor de Déu Pare i ens convida a redreçar els nostres pensaments cap a Ell iniciant un itinerari de pregària. Se'ns demana fer neteja i cremar els bons propòsits no assolits que ens angoixen i ens allunyen de la possibilitat de tornar-ho a intentar. Se'ns convida a definir-nos, a deixar de banda el ara sí ara no, a l’hora de proclamar la nostra fe i comprometre'ns com a cristians essent testimonis de l’Evangeli.

Ara Sí és el moment de no fer-nos els sords davant del clam dels desvalguts i denunciar la injustícia, el maltractament... moment d’actuar.

Ara No és el temps d'emprar paraules que fereixin, ni continuar envaïts pel soroll per no enfrontar-nos a la nostra consciència.

Ara Sí ens hem de deixar de frivolitats per donar el just valor a la preuada i única vida de cadascú.

Ara No podem passar per alt el sofriment de cap ésser humà.

Ara Sí és temps de silenci actiu i de pregar, de trobar un temps per a deturar-nos, contemplar el món i aprendre a llegir tots els missatges que ens transmet la realitat present que vivim. Temps d’obrir-nos a Déu, escoltar-lo i descobrir-lo en el nostre interior i trobar-ne el seu rostre en els altres.

Gruppi

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.