En els darrers anys, sembla imposar-se un mateix discurs arreu: només amb les retallades pressupostàries, la reducció de la despesa pública, la reforma del mercat de treball, la privatització d'alguns serveis públics i, en fi, amb la reducció del paper dels poders públics -les administracions- serem capaços de superar la crisi actual i, en especial, el dèficit públic. Reduir el dèficit i aconseguir una estabilitat pressupostària n’és l'objectiu. La precarietat dels governs, que segueixen aquestes directius independentment de les seves ideologies, sembla que els faci doblegar-se davant les pressions exteriors, les innocents agències de ràting o la City londinenca, abocada a cercar el màxim interès a curt termini jugant amb els febles governs democràtics, desorientats i mancats de lideratge.
El centre dreta i el centre esquerre, la democràcia cristiana i la socialdemocràcia semblen atrapats en les teranyines complexes de la Unió Europea, sense reflexos per respondre a aquesta nova situació. Això explica el preocupant augment de l'extrema dreta a França, Holanda, Bèlgica, Hongria i altres països europeus. La millor manera de respondre a l'inquietud social que s'expressa amb l'enfortiment de l'extrema dreta és precisament defugint el fatalisme del discurs únic, afermant les polítiques que dinamitzin l'economia i el treball, les polítiques de redistribució de la riquesa i la cohesió social, evitant la fractura i la precarització de la vida.
Hem de combatre la resignació al discurs únic. Una altra política social, econòmica i europea és possible.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.