Mira...! crida la petita assenyalant amb el seu dit els milers de llumetes que il·luminen de colors els carrers de la ciutat... Mira! diu davant les figures de pessebre que s’exposen a la fira de Nadal,… no hi ha paraules per descriure la seva il·lusió, la seva cara de sorpresa, l’expressió dels seus ulls negres i brillants i la del seu rostre innocent.
Nadal és l’oreig suau de la manifestació de Déu. Nadal és la carícia tendra de Déu a la Humanitat.
“El qui és la Paraula s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria” ens diu l’Evangelista Joan.
Contemplar vol dir mirar amb profunditat, deixar-nos interpel·lar per la vida mateixa, deixar-nos interrogar pel plor de Jesús nen, pel plor de qualsevol infant.
A la cova de Betlem hi feia fred. Maria i Josep en el silenci de la humilitat acolliren el misteri de l’Encarnació, i convertiren el fred en caliu de joia. Els seus cors es donaven per estimar un infant que seria l’esperança de tota la humanitat.
Tant de bo entre nosaltres sigui Nadal cada dia. Que a prop nostre no s’hi visquin ni el fred, ni la indiferència, ni la solitud. Que el nostre cor, com el de Maria, guardi escalfor, estimació i esperança per acollir sense recança el viure de tots aquells que se’ns apropen.
Davant del pessebre, corpresos per aquest gran esdeveniment, la petita recita el tradicional poema de Nadal:
"El cel és blau, es respira pau. Un pastor veu un angelet que li pica l’ullet... Li diu que Jesús és nat que el vagi a veure amb tot el ramat. Mentrestant.... Els Reis es van acostant. Els guia una estrella de cua llarga i molt bella. A Betlem es trobaran i a Jesús adoraran".
BON NADAL!
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.