Coresponsabilitat

Temps i treball son dos conceptes situats en l’ull de l’huracà de la societat del benestar. És així degut al fet que estem molt marcats i mancats per l’un i per altre. Cadascú ho viu des de la seva situació personal. Els passos que s’han donat per proporcionar legislació que estructuri respostes positives a les necessitats de la societat industrial, i serveis, a l’hora de compatibilitzar la vida laboral, personal i familiar han estat tímids i poc assumits per l’empresariat, i pels homes.

Persones que es plantegen treballar menys per viure millor i persones que necessiten treball per poder viure. Dos extrems que des d’una concepció d’esquerres i feminista han de ser considerats en l’horitzó d’una societat igualitària i amb equitat. I també per obrir sortides diferents a la crisi que patim.

La jornada laboral està en el centre de l’organització social. És un fet que neix amb la societat industrial i que condiciona com hem estructurat les ciutat, la nostra vida i la nostra vida familiar. Les lluites obreres van aconseguir que arribéssim a les vuit hores per jornada però de tothom és sabut que en molts sectors aquesta xifra horària és una quimera. Coneixem situacions on allargar la jornada no és sinònim de cobrar més, més ben dit, és en realitat fer el possible i l’impossible per tal que no ens acomiadin de la feina.

D’altra banda tenir temps és un desig compartit, segur! Això requereix prendre decisions personals per trencar l’encotillament on ens trobem de jornades laborals ‒de treball remunerat‒ que ens impedeixen gaudir de les nostres afeccions, de la nostra parella, dels fills i filles, de poder participar en la vida col·lectiva... Hi ha raons socials que ens han de motivar per controlar el nostre propi temps; les que enumerava en aquest mateix paràgraf i, amb una mirada de gènere, per avançar en la coresponsabilitat.

El treball no remunerat, el de cuidar de la família en general, en la mesura que excepcionalment és compartit, té un rostre femení. Treballar menys per treballar tothom en el cas de les dones ara suposa cuidar més. Per avançar en una societat igualitària i amb equitat requereix que la traducció masculina d’aquesta fita impliqui treballar menys en el mercat laboral per treballar més en l’àmbit domèstic i la femenina treballar menys en l’àmbit domèstic per treballar més en el mercat laboral.

Tot plegat ens augura reptes col·lectius i personals de ruptura amb els valors socials imperants que passen per permetre el reconeixement social i econòmic del treball domèstic i de tot el que comporta cuidar, es trenqui amb la disponibilitat laboral absoluta i obri la porta a un consum més responsable.

De tot plegat a l’octubre d’enguany vam estar reflexionant al Parlament Europeu amb el Partit Verd Europeu i diverses expertes en polítiques del Temps i polítiques de l’Estat del Benestar i gènere.

Quitèria Guirao és membre de Dones amb Iniciativa