Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

 

Els Temples Evangèlics, com la pràctica totalitat dels Centres de Culte de l’Estat, no tenen ni llicència d’obertura ni llicència d’activitat. Aquest és un fet històric que em limito a constatar.

 

El conflicte ha esclatat amb força quan determinats alcaldes o alcaldesses han decidit unilateralment canviar el criteri sense consultar ni als afectats ni a estàncies administratives superiors, sense valorar si és constitucional la seva iniciativa.
El criteri sobre l’obligatorietat d’obtenir aquestes llicències és absolutament arbitrari. Tinc a les meves mans tot un seguit de resolucions de diversos ajuntaments en què es reconeix explícitament la ‘innecessarietat’ de les Esglésies Evangèliques d’aconseguir llicència d’obertura per a la realització de la seva activitat cúltica.
Alguns d’aquests Ajuntaments argumenten la seva resolució en la jurisprudència del Tribunal Suprem, que desenvolupa l’article 16 de la Constitució, segons la qual els Temples Evangèlics, o els Centres de Culte de les altres Confessions, no tenen necessitat de llicència municipal per a l’exercici del Culte un cop s’hagin inscrit legalment en el Ministeri de Justícia.
Alguns d’aquests ajuntaments van més lluny. Argumenten que si s’exigís aquestes llicències “s’establiria límits a la Llibertat Religiosa”.
I jo em pregunto: Com és possible que un ajuntament s’atreveixi a tancar un Temple Evangèlic quan hi ha jurisprudència constitucional del Tribunal Suprem contrària al seu criteri?
I em segueixo preguntant: Com és possible que, sota una mateixa Constitució i una mateixa jurisprudència constitucional, un ajuntament arribi a una conclusió i un altre ajuntament arribi exactament a la contrària?
Alguna cosa s’està fent malament i no som nosaltres els qui ho estem fent malament.
El dèficit democràtic, que es viu a un grapat d’ajuntaments de Catalunya, ha de ser denunciat.
El que hem de denunciar és que el principi democràtic de donar suport als més desfavorits no s’aplica quan es tracta de la Comunitat Protestant.
Degut a les raons que fossin, en un moment de la nostra història, un nombre molt important d’immigrants que estaven sense papers es van poder regularitzar, de la qual cosa tots ens hem de felicitar.
Pel que sembla, alguns alcaldes o alcaldesses consideren que els protestants tenim menys drets constitucionals que els immigrants sense papers.
Potser ha arribat l’hora de reconduir el dèficit democràtic que aquest país té amb els protestants.