Salta al contenuto principale
By Lluís Serra Llansana .
In Gerasa

Dant descriu a la Divina comèdia el procés de la persona que fa un recorregut des de l’infern fins al paradís passant pel purgatori. Abans d’entrar-hi, l’àngel de Déu escriu set P al front de l’autor amb la punta de l’espasa i li diu: «Quan hi entris, intenta netejar-te aquestes taques.» Cadascuna d’aquestes P es correspon amb cadascun dels anomenats tradicionalment pecats capitals. En això consistirà el purgatori, a purificar cadascun d’aquests pecats que assetgen la persona i li impedeixen l’accés al cim lluminós de l’esperit.

El primer gir correspon a la supèrbia i el segon, a l’enveja. El mètode per purificar aquest segon pecat capital mou a compassió profunda. Els envejosos no poden veure la llum del cel perquè tenen les parpelles cosides i foradades amb filferro (cant XIII, 71). La descripció és magistral i dissecciona l’enveja amb rigor. Aquesta passió s’alimenta de la mirada cap enfora i d’un sentiment de mancança personal. La comparació alimenta el desig i la fantasia de pensar que si jo tingués tot el que tenen els altres seria feliç. Vivim la diferència com a amenaça i així caiem en l’abisme de sentir-nos especials, diferents, únics. El món exterior entra pels ulls al santuari del cor i genera angoixa, patiment, malestar, perquè posa al descobert les mancances, les tares, els límits. No és el coneixement dels tresors externs el que posa en perill la felicitat, sinó la ignorància dels tresors interns.
El purgatori de l’envejós a l’obra de Dant ens convida a conrear la interioritat. El món és tan seductor, tan atractiu, que només tenim temps per mirar-lo embadalits. No volem ser menys que els altres ni tenir menys que ningú. Com que gairebé mai no els ho podem arrabassar, a través de l’enveja n’introjectem les qualitats, posant en evidència els nostres defectes. La infelicitat és la conseqüència natural d’aquest mecanisme. En canvi, cosir amb filferro les parpelles és el remei que se’ns suggereix per viure la realitat del propi cor. Es tracta de saber observar dins nostre les riqueses que tenim, sense comparar-les amb les dels altres. Descobrim l’empremta de Déu en la nostra vida. Per a això, cal mirar endins. Conrear la interioritat és el camí.
La publicitat funciona en sentit contrari. Et dibuixa un món, ple d’atractius, per afavorir el consum. Arribes a pensar que sense aquests artefactes, vestits, cotxes, mòbils, detergents... que et volen vendre, la teva vida no té cap sentit. Un estudi de la mecànica dels anuncis permet observar que el sexe no és el més important, malgrat que hi té un papar clau, sinó l’enveja. Quan la font del sentit es troba a l’interior de la persona, descobreixo la quantitat de coses de les quals puc prescindir sense perdre la felicitat del cor. Encara més, m’adono que és la manera de consolidar-la.
No obstant això, cada P no es purifica de la mateixa manera. En els envejosos, tancar els ulls a través de cosir les parpelles amb filferro és el camí per descobrir els tresors interns i arribar a sentir-se content amb ells, sense necessitat d’envejar les qualitats dels altres. En altres fases del procés, en la purificació d’altres pecats capitals, el sistema pot ser un altre. Potser, obrir els ulls per veure la realitat és la medecina, quan la tendència condueix a quedar-se entotsolat. La feina espiritual requereix personalització. No hi ha fórmules generalistes, sinó orientacions adaptades a cada persona.
Gruppi

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.