Salta al contenuto principale

La setmana passada va venir una persona a visitar el Centre Heura i, horroritzada, em comentava que no entenia com, havent-hi quatre-centes entitats socials a Barcelona, hi havia encara vora vuit-centes persones dormint al carrer. Jo li vaig dir que no tenia ni idea de quantes entitats socials hi havia a la ciutat, però sí que li podia dir que a la Xarxa municipal d’atenció a la persones sense llar (XAPSLL) només n’hi ha 26 que es dediquen a l’atenció d’aquestes persones. També li vaig intentar explicar que el problema de la persona que dorm al carrer no és només, ni sempre, el de no tenir un lloc on dormir.

La Fundació Arrels va repartir fa temps un fulletó on explicava de manera entenedora quina era la situació de les persones sense llar. Comparava la vida amb la corda gruixuda que lliga els vaixells al port. Cada cordill d’aquesta corda és un aspecte que conforma la nostra vida: la família, l’educació, el caràcter, la feina, la salut, l’entorn social, l’estimació, l’autoestima… Al llarg de la vida —explicaven—, se’ns poden trencar alguns cordills, però anem fent nusos i anem tirant. Una part important de les persones que han anat a espetegar al carrer tenen tota la corda trencada i el seu vaixell va a la deriva. Són persones trencades.

Encara que ens sembli impossible d’entendre, la solució per a la persona que porta ja molt de temps al carrer no és ni l’allotjament, ni la feina, sinó una estimació continuada, i a petites dosis, que li permeti refer-se i tornar a creure en la vida i en ella mateixa. Estem parlant de processos molt lents, lentíssims, d’ajudar a fer nusos, que sovint s’esfilagarsen i que, massa sovint, ja no tenen força per mantenir amarrat el vaixell.

Una persona trencada necessita una altra vida per reconstruir-se. Cal, doncs, aprendre de l’experiència i exigir polítiques socials que blindin la vida dels més vulnerables, que protegeixin les febles cordes que els aguanten, que prioritzin, si és necessari, construir dics en el mar perquè cap més maregassa no s’emporti la vida de ningú.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.