Salta al contenuto principale
By Lluís Serra Llansana .
In Gerasa

Separar l’Església de Jesús o Jesús de l’Església es contradiu amb l’Evangeli. La voluntat de Crist va ser formar al voltant seu una comunitat, a la qual educava a poc a poc. Tasca gens fàcil, perquè entre els seus seguidors hi havia entrega, decisió, afecte, identificació, però a la vegada també disputes, traïcions, infidelitats, silencis... Llums i ombres. No tots tenien el mateix grau d’intimitat i de compromís: apòstols, deixebles i multituds. Tots cabien en el seu projecte: homes i dones, sans i malalts, rics i pobres, savis i ignorants, conservadors i progressistes, apolítics i nacionalistes... Podien entrar al seu cercle des de qualsevol posició, però tots eren convidats a transcendir-ne els límits d’origen per endinsar-se en el misteri del Regne de Déu. Ni l’Església de les primeres comunitats era tan idíl·lica com alguns la pinten —n’hi ha prou de llegir els Fets dels Apòstols i les epístoles neotestamentàries per adonar-se’n—, ni l’Església actual està tan malament com n’hi ha que s’imaginen —es té una visió mediàtica, però poc real de les comunitats cristianes—.

El Papa, en la seva homilia pronunciada a l’aeroport de Cuatro Vientos de Madrid, el 21 d’agost passat, va convidar els joves a «posar Crist, el Fill de Déu, al centre de la vostra vida», i va afegir: «Permeteu-me també que us recordi que seguir Jesús en la fe és caminar amb Ell en la comunió de l’Església. No es pot seguir Jesús en solitari. Qui cedeix a la temptació d’anar “pel seu compte” o de viure la fe segons la mentalitat individualista, que predomina en la societat, té el risc de no trobar mai Jesucrist, o d’acabar seguint una imatge falsa d’Ell.»
Sempre les mateixes temptacions. La fórmula: «Crec en Jesús, però no crec en l’Església» mostra aquesta visió individualista, que acaba originant una imatge falsejada. Però hi ha més, qualsevol experiència profunda de descobriment i relació amb Crist potser no sempre comença en el si de la comunitat eclesial, però sempre hi acaba. Subjau en aquesta actitud de menyspreu per l’Església un sentit de rebuig de la realitat i un sentiment de superioritat moral, que es contradiu amb la humilitat evangèlica.
Dietrich Bonhoeffer va escriure un llibre antològic sobre aquests punts, titulat Vida de comunidad. El seu pensament es podria resumir així: «És important adquirir consciència des del principi que, en primer lloc, la fraternitat cristiana no és un ideal humà, sinó una realitat donada per Déu, i, en segon lloc, que aquesta realitat és d’ordre espiritual i no d’ordre psíquic.»
Les nostres crítiques a l’Església, jerarquia inclosa, des d’on es fan? Bonhoeffer afirma: «Qui prefereix el propi somni a la realitat es converteix en un destructor de la comunitat. Per més honestes, serioses i sinceres que siguin les seves intencions personals. Déu avorreix els somnis pietosos perquè ens fan durs i pretensiosos. Ens fan exigir el que és impossible a Déu, als altres i a nosaltres mateixos. Ens erigeixen en jutges dels germans i de Déu mateix. La nostra presència és per als altres un rebuig viu i constant.» Molt diferent és formar part de la comunitat des de la premissa de la gràcia de Déu: «No entrem en la vida en comú amb exigències, sinó agraïts de cor i acceptant rebre.»
Una comunitat d’ordre espiritual es funda en Jesucrist. Si es funda en l’ordre psíquic, la base són els nostres desitjos, les nostres forces i les nostres possibilitats naturals. Res a veure amb Jesús i el seu evangeli.
Gruppi

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.