La ceguesa del fonamentalisme islamista

Continua el martiri dels cristians coptes d’Egipte. És evident que el poder polític institucional utilitza el conflicte latent entre musulmans radicals i cristians per desviar l’atenció dels ciutadans. La minoria cristiana copte a Egipte des de fa anys ha estat l’objectiu dels atacs dels salafistes i d’altres islamistes radicals. Si a inicis del segle XX els coptes representaven el 25% de la població egípcia, ara només en són el 8%. Las raons d’aquest descens són múltiples, però és evident que el panarabisme, primer, i després la creixent pressió contra ells motivà la seva ràpida davallada.

Els cristians coptes es reivindiquen com a genuïns egipcis al considerar els musulmans com a àrabs invasors d’Egipte. És evident que aquest punt de vista no ajuda a la convivència, però en cap cas ha de fer-se servir en contra dels coptes. El panarabisme socialitzant de Nasser atacà els cristians coptes egipcis tant per la seva vinculació als sectors benestants de la societat egípcia com perquè se’ls considerava representants de cultura occidental colonial que calia suprimir.

Ara, els salafistes, projecten la seva ira contra els cristians coptes per considerar-los infidels dins del poble musulmà. El cert és que la vehemència del radicalisme salafista supera el respecte que Mahoma tingué per les altres religions del Llibre. Cal acabar la persecució dels cristians coptes a Egipte. En aquest sentit, fora de gran ajut que les comunitats musulmanes dels països occidentals fessin sentir la seva veu defensant el dret de la convivència pacífica entre les religions en els països àrabs. El seu testimoni seria molt útil per deixar en evidència davant de la pròpia comunitat musulmana la ceguesa del fonamentalisme islamista.