Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La pregària és l’exercitació espiritual per excel·lència. L’objectiu d’aquest recull de textos és ajudar a mantenir el clima de pregària durant tot el dia. Ara, amb la mateixa intenció que vaig iniciar el recull de pregàries proposat pel monjo de Montserrat, pare Miquel Estradé , presento una selecció de pregàries molt més personals. Són fragments de salms o altres textos bíblics que dia darrera dia són repetits en la pregària de la Litúrgia de les Hores. La selecció és íntima i reflexa l’estat d’ànim o la crida que la lectura de cada text em suggereix. Alguns textos són pregàries directes, altres aporten petits moments de transcendència que ajuden a avançar en el dia a dia.
 
9 octubre  “El meu cor se sent segur, Déu meu, se sent segur el meu cor. Tocaré i cantaré: desvetlla't, cor meu, desvetlleu-vos, arpa i lira meva, vull desvetllar l'aurora” (Sl 57,8-9)
 
10 octubre “Escolteu, nacions, la paraula del Senyor, anuncieu-la als qui són lluny, a les illes: «El qui havia dispersat Israel, de nou l'aplegarà, i el guardarà com un pastor el seu ramat” (Jr 31,10)
 
11 octubre “Arriben a les altures de Sió cridant de goig, a la llum de l'abundor del Senyor: blat, vi i oli, i cries dels ramats. Viuran com els horts amarats d'aigua, no patiran mai més d'escassetat. Llavors dansaran d'alegria les noies, joves i vells dansaran junts: canviaré el dol en dies de festa, els consolaré de les penes i els alegraré”. (Jr 31,12-13)
 
12 octubre “Déu nostre, evoquem el record del teu amor enmig del temple; ets conegut d'un cap a l'altre de la terra, ets lloat pertot arreu, Déu nostre, la teva mà és plena de bondat”.  (Sl 48,10-11)
 
13 octubre “Amb quin goig t'exalço, Senyor! M'has tret a flor d'aigua quan m'ofegava i no has permès que se n'alegrin els enemics” (Sl 30,2)
 
14 octubre “Senyor, Déu meu, vaig cridar auxili i em vas guarir. Senyor, m'has arrencat de la terra dels morts; quan ja m'hi enfonsava, m'has tornat a la vida. (Sl 30,3-4)”
 
15 octubre “Jo pensava, quan em veia segur: «No cauré mai.»  Tu, Senyor, m'afavories i em mantenies en un cim inexpugnable; però, quan vas amagar la mirada, vaig quedar trasbalsat. (Sl 30,7-8)