Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

Cada dia estic més convençut que els catalans i les catalanes som un poble avergonyit. Ens fa vergonya aplaudir o que els nostres amics ens vegin que aplaudim, excepte a aquells mites que ja formen part de l’imaginari col·lectiu com pot ser el Barça del Pep Guardiola.
Ens fa vergonya aplaudir una idea o una iniciativa i per aquesta raó d’entrada marquem distàncies, no fos cas que algú del nostre entorn pogués sospitar que ens entusiasma la idea, el projecte o la iniciativa que ens han presentat.
Per no aixecar sospites marquem territori senyalant tots els possibles defectes, dificultats o mancances de qualsevol nou projecte que se’ns presenti i si la iniciativa ve del govern, del govern que sigui, encara deixem una constància més clara de la línia de separació que hem pintat a terra entre “ells” i “nosaltres”.
Pel que he llegit, vist i escoltat, també s’ha rebut així el Pla de Valors que vol impulsar el Govern de la Generalitat de Catalunya, des de la Conselleria de Benestar i Família.
A mi, personalment, la idea em sembla més que acceptable i més que necessària.
D’entrada donem-li valor, donem-li acceptació.
Plantejar-nos millorar la nostra societat i la nostra convivència, tot reforçant les conductes personals i col·lectives que ens poden portar a ser una societat més justa, més equilibrada, més solidària i més integradora, em sembla una magnífica iniciativa.
El que ara tocaria fer no hauria de ser desanimar als qui han d’impulsar aquesta iniciativa. Ells són els primers en ser conscients de les dificultats que comporta l’encàrrec; ells són els primers en saber on volen arribar però que els falta trobar com fer-ho; ells són els primers en pensar que la iniciativa és engrescadora però que tal volta hagués estat millor que haguessin pensat en altres, en lloc de ser ells els encarregats de fer-la realitat.
En aquests moments a la nostra societat li cal una paraula d’ànim.
Tots sabem que millor que una paraula d’ànim és trobar la resposta que necessitem. Però, quan no sempre està a les nostres mans aconseguir la resposta esperada, una paraula d’ànim ens ajuda a fer un altre tram del camí.
Construir en valors positius comportaments col·lectius és una tasca de generacions i de compromís col·lectiu.
I qui diu que si ens ho proposéssim no ho aconseguiríem?