Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La JOC Nacional de Catalunya i les Illes celebrarà la seva Assemblea el proper 16 d'octubre, a Santa Margarida de Montbui. Serà l'ocasió de presentar un Pla de Curs que és tot un signe de com es planteja la vida aquest moviment de joves: Una militància ben fonamentada per arribar als i les joves de la classe obrera.

Poca broma si es tracta d'anar posant els fonaments espirituals, socials, ideològics, antropològics, per arrelar la voluntat transformadora d'un món que deixa ben poques oportunitats als joves. Tindran feina. De fet, obren la gana amb una ponència i treball en grups en què es pregunten què és aquesta acció transformadora. Una pregunta que no passa de moda.

Em fa pensar en tots els anys en què semblava que la paraula "obrer" s'havia de justificar contínuament perquè aparentment entràvem en un Estat de Benestar en què les condicions laborals s'anaven igualant i en què molta més gent tenia accés a la cultura.

Certament hem passat de la indústria als serveis, i segurament la realitat d'aquests joves és molt diferent de la dels aprenents de l'època de Cardijn. Però cada cop es va veient més clar que aquesta mena de fixació idolàtrica de la nostra societat envers els joves no es correspon en absolut a les oportunitats que els presentem més enllà de la moda i del consum: es redueixen els recursos educatius, es precaritzen les seves condicions laborals. Seran becaris o contractats en pràctiques fins a una edat en què els de la meva generació ja estaven carregats de fills. I encara no tots els joves disposen de les mateixes oportunitats: els immigrants, els dels barris perifèrics, els que arrosseguen un fracàs escolar,  els discapacitats...

El món ha canviat molt, però la desigualtat continua. Cadascun d'aquests joves "perifèrics", en situació irregular, en atur, en precari, sense recursos, val tot l'or del món. Segur. 

Mercè Solé