Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La recent visita de Benet XVI a Alemanya ha estat molt intensa i, des d’una perspectiva filosòfica i teològica, molt densa. Els textos de les seves intervencions, siguin a Berlín, Erfurt o Friburg, haurien de ser objecte d’una reflexió meditada. Voldria, però, avui, citar dues reflexions que m’han interpel·lat:
 
La primera, i que ja ha repetit en diverses ocasions, i que de fet representa una de les seves idees nuclears, és la necessitat de reivindicar les nostres arrels intel·lectuals i espirituals de cara a viure el nostre present i forjar el futur. El Sant Pare ens recorda que “la trobada de Jerusalem, Atenes i Roma -la fe en Déu, la raó filosòfica i el pensament jurídic- van configurar la identitat d'Europa i va fixar els criteris del dret. "Defensar-los és el nostre deure en aquest moment històric".
 
La segona idea, més nova, al meu entendre, l’Església hauria d’aconseguir –en paraules textuals- una desmundanització, que ell mateix explica com la capacitat de l’Església “d’alliberar-se de la càrrega material i política” i de “les pretensions i condicionaments del món” per endinsar-se plenament en la seva missió d’anunci de la Paraula.

Dues reflexions que, repeteixo, voldria avui ressaltar, i que crec poden orientar l’orientació futura de l’Església en aquests moments històrics, marcats per una notable desorientació: reafirmar el millor del nostre patrimoni cultural i, de cara a l’Església, viure-la amb major senzillesa i amb menors carreges materials i polítiques.