Al bell mig de l’antiga “Escuela Mecánica de la Armada” de la ciutat de Buenos Aires es troba l’únic pavelló actiu de tot el recinte. Al passadís central, penjat del sostre, hi ha centenars i centenars de fotografies de molt bona part d’aquells homes i dones que la dictadura militar va fer torturar fins a la mort o va fer desaparèixer en mig de la mar.
Mentre, amb llàgrimes als ulls, el pastor que ens va portar fins aquell indret ens explicava el que estàvem veiem, amb veu trèmula preguntava: on era l’Església en aquell temps?
Després de més de 25 anys, l’espai que ocupava “la mecànica de la armada” segueix sent un lloc d’accés relativament restringit, tot esperant que s’acabi el procés judicial i les entitats a les quals s’han lliurat els diferents pavellons puguin acabar ocupant-los.
Van ser les mares i les àvies de la “Plaça de maig” les qui van despertar als argentins del seu malson i els van ajudar a recuperar la seva pròpia consciència social i política. Després, una part de l’Església s’hi va afegir. Més tard, molts d’altres.
El pastor ens ha fer sortir del pavelló on érem per fer-nos veure que just davant del recinte hi havia una església. En veu alta preguntava: com és que no es van adonar? Com és que no van veure el que passava?
Un cop ja al cotxe es va girar i mirant-me als ulls em va preguntar: algun cop l’Església arribarà primer que les ‘mares de maig’ de torn? No vaig saber què contestar-li.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.