Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Avui, 12 d’octubre, és festa. Ni el dia de la Hispanitat, ni el dia de la Raça, ni el dia de la Descoberta... És el dia de la Resistència Indígena. Aquesta és la nova nomenclatura oficial per a aquesta festa des de fa cinc anys a aquest país.

Al seminari ho celebrem. No hi ha classes, és clar. Al matí, després de laudes, sortim tots al davant del seminari, a la part del davant de l’Arquebisbat, i s’oficia un acte cívic. Alçada de bandera, cant de l’himne nacional i breu parlament per part d’un dels estudiants. Enguany l’ha fet l’Alexander, estudiant de tercer de teologia. Bonic: els espanyols descobriren Amèrica, els indígenes descobriren als espanyols, blancs, lletjos, amb cavalls... però em sembla millor transcriure un fragment de les seves pròpies paraules: “Como siempre la historia se ha contado desde un aspecto o punto de vista, vamos hoy a contarla de revés. Hoy es el día en que los aborígenes descubrieron que existe gente fea, descubrieron que se pueden hacer embarcaciones más grandes que una canoa, que existen caballos con los que hacer más fácil el viaje, que existe la leche de vaca que alimenta muy bien, que existe una manera de vestirse más completa que el guayuco. Desgraciadamente también descubrió las piedras de fuego lanzadas por un tubo, descubrió que existe la explotación, descubrió que existe algo llamado “pobreza”, hija bastarda de la “riqueza”. Pero el descubrimiento más grande que pudo haber hecho el indígena, un día como hoy, fue que existe un Dios que le ama profundamente y que ha dado su vida para redimirlo... porque Dios se ha valido de su hijo mayor, el español que conocía ya el Evangelio, para encontrarse con el menor”.

Fa cinc anys, en generar el nou esperit de la festa i declarar que Colon va ser simplement un lladre, a Caracas grups populars varen fer un judici a l’estàtua del descobridor, el declararen culpable, enderrocaren l’estàtua i, arrossegada amb camions, la portaren al Palau de Miraflores, residència presidencial. L’esperit reivindicatiu i lluitador impregna tantes coses en aquest escenari!

No és del tot així al seminari. Hi ha força broma, ens amenacen amb menjar “sancocho” d’espanyol (una esplèndida espècie d’escudella), però tot es desenvolupa d’una manera molt simpàtica al voltant d’una “parrilla”, una bona carn a la brasa, com a casa, vaja. Al fons de tot plegat hi ha la necessitat de rellegir millor la història, de veure-la des de tots els punts de vista, no només des de la perspectiva del descobridor-descobert, com diuen les paraules de l’amic Alexander, però també el reconeixement de que quelcom de nou va anar sorgint de l’encontre de cultures, quelcom impregnat, bé i de vegades ben malament, de l’esperit de l’evangeli. Un encontre que avui s’ha fet planetari amb els moviments migratoris massius i amb la globalització, un encontre ben complex que en qualsevol cas ens urgeix la saviesa de sortir de les nostres obvietats per assajar d’entendre l’altre i els altres. Per part meva, sens dubte que viure aquestes experiències a Ciudad Bolívar m’hi ajuda, donat que pastoralment m’ho exigeix. N’estic molt agraït. Agraït perquè m’ajuda a estar per aquí, però crec que sobretot m’ajuda a tornar allà amb ulls diferents.