Llegir, escriure, ensenyar

Quan feia exactament 100 anys i un dia del naixement del P. Miquel Batllori, l’Auditori del Palau de la Generalitat acollia el 2 d’octubre un acte commemoratiu en memòria de l’eminent historiador jesuïta. Les nombroses intervencions, ben curtes, foren emotives. Unes imatges retrospectives, acompanyades per música d’arpa, ens submergien en un passat càlid i afectuós. Un retall de vídeo recollia frases textuals del P. Batllori, entre las quals ara remarco aquesta: “Si vols ser savi, llegeix. Si vols ser més savi, escriu. Si vols ser molt savi, ensenya”.

Aquesta frase contrasta amb dues que ara en venen a la memòria. La primera, “el que sap, sap; el que no, ensenya”. La segona, escrita en anglès sobre una samarreta: “tres raons per ser professor: juny, juliol, agost”. Quina diferència amb el pensament del P. Batllori! En aquestes darreres frases, més enllà d’un cert sentit humorístic, el desprestigi del docent és el seu nucli, en apuntar els ignorants i els ganduls com a ensenyants.

Cal reconèixer socialment la funció dels mestres, dels professors, dels educadors. Però són aquests, sobretot, que, per la qualitat del seu procés personal, guanyaran l’autoritat, sense necessitat de lluitar pel poder. És el que s’escriu de Jesús: “La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat, i no com ho feien els mestres de la Llei” (Mc 1,22). El P. Batllori ho va entendre i ho va viure, per això va dir: “Si vols ser savi, llegeix. Si vols ser més savi, escriu. Si vols ser molt savi, ensenya”.