El rerefons d’un títol

El castell Abertis, que es troba a Castellet i la Gornal (Alt Penedès), ha estat la seu magnífica de la jornada de cloenda del seminari “Religions i espiritualitat en un món en crisi”, organitzat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol i a la qual he estat convidat el 2 d’octubre. Qualifico d’excel·lent el nivell de les intervencions i del debat que s’ha dut a terme.

Voldria només fer un petit apunt de reflexió sobre un tema que considero suggerent. El títol del seminari posa religions en plural i espiritualitat en singular. Quina importància té aquesta diferència de nombre? Aparentment cap, però no desestimo que pot tenir-la.

Religions en plural indica diversitat, la qual cosa normalment es considera una riquesa, però també pot interpretar-se com a divisió i enfrontament. Les guerres entre religions encara romanen en l’inconscient col·lectiu i, a més, hi ha qui se n’encarrega de recordar-ho a tort i a dret.

Espiritualitat, en canvi, està escrita en singular. Si aparegués en plural, també faria referència a la diversitat, però aquí apunta a la unitat, a un valor que està més enllà de les diferències, a una situació de globalitat que supera tota fragmentació.

Per tant, aquí es remarca la superioritat de l’espiritualitat, com a punt de trobada, sobre les religions, que inviten a la dispersió. Unes dècades abans, no hagués estat el títol a l’inrevés: religió i espiritualitats?

Caldria primer definir el significat de religió i d’espiritualitat. Posteriorment, s’hauria de veure quin lligam existeix entre aquestes dues realitats. Quin sentit té una espiritualitat deslligada d’una religió? L’espiritualitat, al moment actual, té més acceptació perquè defuig les dimensions institucionals que s’acostumen a unir a les religions, dimensions aquestes que generen rebuig en amplis sectors de la població.

Aquesta reflexió no vol ser nominalista sinó una crida a veure la importància de saber de què parlem quan parlem de religió i d’espiritualitat, en singular i també en plural.