Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

És bastant habitual que en els debats sobre responsabilitat social de l’empresa surti algú a dir que això no ens ha de fer oblidar que l’empresa ha de ser rendible. Com si fossin dues aproximacions contraposades. La resposta habitual dels entusiastes de la RSE és que no n’hi ha ni n’hi hauria d’haver, de contraposició. De tota manera, crec que tots plegats hauriem de procurar no caure en aquesta retòrica fàcil que darrerament s’ha posat de moda i que tot ho resol sobre el paper i, per descomptat, amb final feliç. Perquè, efectivament, segons el model d’empresa i les practiques empresarials que es defensin, de vegades hi ha una forta contraposició. De la mateixa manera, però, que de vegades hi ha empreses per a les que aquestes contraposicions són inconcebibles perque "econòmic" i "social" són indestriables, i s’integren en una identitat corporativa.

Perquè aquesta objecció és, des del punt de vista del debat, un autèntic boomerang, perquè retorna intacta a qui la fa. És a dir: perquè utilitza expressions com ara rendibilitat, responsabilitat, o empresa que, en contra del que sembla, demanen que cadascú expliciti en què està pensant quan expressa una opinió referida a elles. Perquè la realitat de tantes hores perdudes en debats aparentment semàntics ens diu que el seu significat no és ni obvi ni el mateix per a tothom. Aquí, com en tants altres casos, podem no estar parlant del mateix, encara que estiguem utilitzant les mateixes paraules. No podem parlar d’aquestes qüestions des de la neutralitat, com si fos un debat que consisteix en aplicar a la realitat definicions de diccionari. Només ho podem fer si explicitem quines són les nostres opcions i, consegüentment, a què ens volem referir amb les paraules que fem servir. Per això tantes vegades, tant en el sector social com en el sector empresarial hi ha un sentiment d’incomoditat per la manca d’una definició clara. El que convé entendre és que la reflexió sobre aquestes qüestions no ens dona una norma sobre el que cal fer o exigir, sinó un marc de referència per a que ens involucrem i li donem forma concreta a partir de les nostres opcions i activitats. I és que les definicions mai no substituiran les opcions i els compromisos amb determinats valors.

En aquest sentit, cada cop més crec que la qüestió consisteix en preguntar per l’empresa responsable i no, com dicta allò que avui és políticament correcte, per l’empresa socialment responsable. Crec que parlar d’empresa socialment responsable ha estat –i és- útil, necessari i inevitable.

I ho seguirà sent. Però també ha estat font de malentesos i confusions, perquè sovint es percep com una dinàmica circumstancial, o com un afer especialitzat o propi d’una nova àrea funcional. Cada vegada estic més convençut que no hauriem d’oblidar-nos de parlar d’empresa responsable.

La pregunta, l´única pregunta?, és la pregunta per l’empresa responsable. Més encara, no és ni una pregunta. L’empresa només ho pot ser si és responsable. Ara, la qüestió és: responsable davant qui?; responsable de què? I, també, com es concreta aquesta responsabilitat?; qui té dret a exigir-la?; i, com se’n dóna comptes? Avui el debat el tenim obert, en el fons, no sobre si una empresa és o no responsable, sinó sobre com entèn aquesta responsabilitat. I, evidentment, com entenen aquesta responsabilitat els seus interlocutors. Perquè avui la responsabilitat és més complexa, com ho és la societat, i no tenim un únic camí de resposta.

La responsabilitat de l’empresa té múltiples dimensions, que són el resultat, alhora, d’un repte i d’una demanda: quina és la contribució avui de l’empresa a la societat? Perquè l’empresa és, alhora, un actor econòmic i un actor social. I ha de reconstruir contínuament el seu lloc en la societat, de manera que la seva actuació econòmica no es vegi desbordada per exigències que no li corresponen, però també de manera que no ignori mai que no hi ha cap actuació econòmica que no tingui també una dimensió social. Però això també ho ha d’interioritzar el Tercer Sector. Cada cop més, des del món empresarial (i, més específicament, des de les empreses compromeses amb una visió àmplia de la seva pròpia responsabilitat) li preguntaran sobre com entén la seva resposabilitat com a organització social, i com duu a terme practiques que exigeix als altres. I esperaran que la resposta no es consideri ja justificada per la noblesa de les seves finalitats, i que no neglixeixi que no hi ha mai cap actuació social que no tingui una dimensió econòmica. Potser el terreny comú serà cada cop més el sobre projectes concrets que permeti entendre la interpretació que cadascú fa del que són les seves responsabilitats.

Avui la responsabilitat empresarial incorpora més dimensions, potser, de les que incorporava anys enrera. I això és el resultat tant de noves pressions i demandes socials, com de la visió i la lucidesa de determinades empresas i professionals. Però, en definitiva, la pregunta per l’empresa responsable és la pregunta per quina empresa i quina societat volem construir. O es que podem pensar l’empresa al marge de la societat? O és que podem pensar la societat sense l’empresa?

És clar que, per a segons qui, la solució és simplement no pensar.