Senzillament recollint l’activitat al voltant de l’Església a Catalunya es pot mostrar que amb els seus encerts i amb els seus errors és una de les institucions més actives del nostre país. I, a més, pràcticament sempre sense cobrar. No cal posar-hi més literatura que la realitat, encara que els tòpics siguin tossuts. Un cas extrem d’invisibilitat és, en general, el de la vida religiosa. I la foto majoritària de gent d’una certa edat és enganyosa. Per això hi ha una frase en un recent article a La Vanguardia d’Albert Manent que cal emmarcar: “Avui dia, els religiosos no actuen com a compartiments estancs, i la seva força no es troba en el nombre sinó sobretot en la profunditat de l’acció que fan”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.