Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals – CR) Comença un nou any segons el calendari jueu: el 5771, festivitat que enguany comenta a la posta de sol del 7 de setembre i dura fins el dia 9. L'Any Nou coincideix amb el final de la collita, i aquest esperit de balanç i avaluació impregna des de temps immemorials aquesta festa.

És temps de repassar les coses que s'han fet, posar-se fites per a la propera temporada i revisar els errors comesos. Per això, el primer dia de l'any també se'l coneix com 'Iom ha-Zikharom' (literalment, dia del record) o 'Iom ha-Din' (dia del judici).
 
Pel judaisme, l'any nou no es tracta només de canviar una xifra o d'estrenar un nou calendari. 'Roix ha-xanà' és molt més que tot això. Es tracta de fer un "inventari" de totes les accions que s'han fet durant l'any, tan les bones com les dolentes.
Són dates per a la reflexió i el penediment ('teixuvà'), de demanar perdó a Déu i al proïsme per les ofenses fetes, i el balanç culminarà deu dies més tard amb una altra festivitat: el 'Iom Kipur', dia del perdó.
 
Segons el Talmud, l'any nou també coincideix amb l'aniversari de la Creació del món, i per això l'Any Nou es comença a comptar a partir d'aquest dia. Per tant, segons la tradició jueva, enguany farà 5771 anys des que el món es va crear.
D'altra banda, la Mixnà defineix aquesta festa com el dia en què Déu fa un judici sobre tota la humanitat.
 
S'ha de destacar que l'any litúrgic jueu no comença per  'Roix ha-xanà', sinó que ho fa per Pasqua.
 
Celebració
La celebració dura dos dies, l'1 i 2 del setè mes de l'any, el 'Tixrí'. A la tradició jueva, el dia comença al capvespre, per tant, la festivitat es començarà a celebrar el 8 de setembre a la nit, i acabarà quan el sol es pongui el dia 9.
 
En la Torà, concretament al seu quart llibre, el Levític, se'ns fa una descripció de com ha de ser la cerimònia de l'any nou, segons va dictar Déu a Moisès: "El dia primer del mes setè observeu un dia de repòs, un dia de commemoració, anunciada a toc de corn. És un dia d'aplec sagrat. No feu cap mena de treball i presenteu una ofrena que serà cremada en honor del Senyor" (Lv 23, 24-25).
 
Al primer vespre, moltes comunitats tenen lel costum de celebrar àpats amb tots els seus membres. La salutació tradicional és "Shaná tová" ('Feliç any nou' en hebreu), i és típic menjar aliments que simbolitzin els bons desitjos de cara a l'any vinent, per exemple, pomes amb mel o sucre, per desitjar que sigui un any dolç. També és costum menjar granades, cap de peix i ‘tzimes’ (pastanagues dolces).
 
L'endemà, a la pregària matinal, es toquen els corns. És el 'baal tequià', que es fa sonar mitjançant un 'xoar' (banya de boc). Durant la tarda del primer dia, es fa el tashlij', ja que és costum fer una oració a prop d'un riu o curs d’aigua on hi hagi peixos per simboltizar que hom es desfà dels pecats comesos al llarg de l'any.
 
Com explica la doctora en Filologia Semítica Maria Josep Estanyol i Fuentes a 'Judaisme a Catalunya, Avui' (Pòrtic, 2002), Maimònides recorda que quan existia el Temple, el so dels corns anava acompanyat també pel toc de trompetes, un costum que prové del salm 98, que diu: "Aclameu el rei, que és Adonai, amb trompetes i tocs de corn". Quan es va destruir el segon temple, ja no es van utilitzar més les trometes.
 
Després de 'Roix ha-xanà', hi ha un periode de deu dies, els més importants de l'any, anomenats 'aseret iemé teixuvà' (els 'deu dies de penediment'), jornades destinades a fer balanç i a la revisió. Per les faltes comeses, es demanarà perdó al dia de Iom Kipur. Tot aquest periode de temps es coneix com 'Yamim Noraim' (Dies Terribles), i segons la tradición, són les jornades durant els quals Déu jutja el món i decreta el que succeirà al llarg del proper any.