Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Samuel Gutiérrez/Catalunya Cristiana) En una trobada recent de jesuïtes de tot Europa per tractar la posada al dia de l’espiritualitat ignasiana, una de les ponències que va despertar més expectació va ser la del jove Ladislav Sulik (Eslovàquia, 1980), pioner al seu país d’una nova modalitat d’acompanyament espiritual a través d’internet. En l’era digital, Sulik està convençut que la xarxa és un camí privilegiat, també amb el seu risc, a través del qual la gent es pot connectar amb Déu. «Déu és comunicació —assegura— i també es fa present a través d’internet.»

Es pot trobar Déu a través d’internet?
Déu és a tot arreu, també a la xarxa. Si es comunica amb nosaltres a través de la bellesa, de la natura o de l’art, també ho pot fer a través del món virtual. La meva experiència, i no únicament meva sinó dels jesuïtes i de la família ignasiana, és que hi ha moltes persones connectades a internet. Algunes d’aquestes persones encara cerquen Déu i volen trobar-lo. Poden tenir prejudicis sobre l’Església o sobre qüestions de religió. Però, tenen el desig de la presència de Déu en la seva vida i miren de cercar-lo. Aquest sentiment no ha mort. El tenen a dins, és immanent. Internet és un espai o un indret on moltes persones cerquen Déu. Nosaltres volem fer-nos-hi presents i mostrar-los el camí, perquè aquest és precisament el nostre carisma: afavorir la trobada amb Déu. Perquè Déu també es fa trobadís a la xarxa. Cal, però, un acompanyament que permeti mostrar el camí per trobar Déu a aquells que tenen aquest interès. D’aquesta manera, la relació es farà cada vegada més personal i plena de sentit.
 
Quina és la seva experiència concreta?
Bàsicament faig servir el Facebook. Qui contacta amb mi sap que sóc jesuïta. Hi contacten a través del correu electrònic o del xat. Arriba un moment en què es va aprofundint en la conversa i apareixen les preguntes sobre Déu. Fins i tot he arribat a oferir direcció espiritual a algunes persones. D’això jo en dic «recessos on line». Ho acostumo a fer a través del correu electrònic. També es pot fer a través de l’Skype, videoconferència o a pàgines interactives, com la que tenim els jesuïtes: «Espai Sagrat». Els jesuïtes francesos disposen també d’alguna pàgina específica en què ofereixen recessos on line. A la província jesuïta d’Eslovàquia a la qual pertanyo, aquest sistema l’hem utilitzat internament, per als companys jesuïtes, i ara també de forma oberta per a tot aquell qui ho vulgui. La qüestió és que jo no puc estar físicament en una casa d’exercicis, però sí que puc connectar-me una estona cada dia i ajudar una persona a trobar-se personalment amb Déu i descobrir quina és la seva voluntat a través dels exercicis espirituals.
 
Aquesta presència a internet augmentarà cada cop més?
A escala europea és un començament. Crec que a Austràlia i als Estats Units estan molt més avançats en aquest sentit. Això no obstant, no anem gaire endarrerits. És un començament imparable. Estem iniciant experiències amb què posem persones en contacte amb Déu. Estem oberts a portar-ho molt més enllà. És important tenir clar que hi ha d’haver també una bona filosofia de base per justificar el perquè volem acostar Déu a persones amb interessos espirituals a través d’internet. Volem unir els dissenyadors de les pàgines i dels programes informàtics amb els teòlegs. Per què Déu és també a internet? Ell és l’Únic, el que es vol comunicar amb nosaltres. En els Exercicis Espirituals de sant Ignasi el punt clau és la comunicació. Són una gran experiència de comunicació. No és que jo únicament em vulgui comunicar amb Déu, és que Ell es vol comunicar amb mi. Els Exercicis són l’eina que utilitzem per comunicar-nos-hi. I com que internet és una eina de comunicació, podem posar en contacte persones que vulguin comunicar-se amb Déu. Ell és el més gran dels comunicadors. Ell espera comunicar-se amb nosaltres. Els Exercicis acaben amb una meditació sobre «la contemplació per aconseguir l’Amor». D’una banda, Ignasi ens diu que estimar és donar i compartir entre qui vol estimar i qui és estimat. És una relació mútua i recíproca. La segona cosa és que estimar és comunicació, que no vol pas dir que estiguem parlant, sinó escoltar, estar amb Ell, a través de la comunicació no verbal. En l’amor és tan important el que diem com el que no diem. En aquests nivells de «ser humà», de relació amb Déu, ens estem centrant per poder ajudar el qui es posa en contacte amb nosaltres i obrir-li les portes a una vida d’oració, amb l’objectiu de consolidar una vida de fe més adulta.
 
L'oració, però, no té avui dia gaire bona premsa i fins i tot de vegades és vista com a pèrdua de temps…
Com a religiós, jo també pensava el mateix. El meu temps d’oració és una pèrdua de temps? Amb tot, aprofundint-hi, vaig veure que la pregària em dóna forces, em regenera per dins. Després d’un dia de treballar de valent, necessito contactar amb aquest Algú que em dóna vida autèntica. Aquesta és la meva fe. Pregar és estar amb Algú que dóna vida per no tenir por d’un nou dia.
 
Més enllà de la gràcia amagada que Déu pugui estar vessant, quins resultats objectius han obtingut de l’experiència d’acompanyament a través de la xarxa?
Tenim un grup nombrós de persones que entren a mirar la nostra pàgina. Això ja és en si mateix positiu. Tenim una experiència positiva de voler ser un servei que atengui més i més persones. Si treballem junts, jesuïtes i col·laboradors, podem arribar més lluny en un moment en què el nombre de jesuïtes va disminuint i no hi ha tantes vocacions. Això no vol dir que estiguem en un període crític de la història de l’Església. És només un estadi de les coses. És el que hi ha ara mateix. Hem, doncs, de permetre que Déu treballi a través nostre.
 
Un dels dubtes que ofereix internet és l’anonimat i la manca de transparència…
Internet és un espai privat on podem compartir més o menys. Les persones poden anar més enllà en les preguntes que es fan, o bé no entrar-hi tan a fons. Jo diria fins i tot que a la xarxa, sota aquest cert anonimat, de vegades la gent és més honesta, en el sentit que internet es converteix per a elles en un refugi, en una finestra on podem contactar amb aquestes persones i ells poden descobrir el cristianisme amb una perspectiva diferent. Poden obviar els prejudicis que tenien d’abans i poden créixer en la fe.
 
Quantes persones fan servir aquest sistema?
Quan es donen exercicis, els especialistes recomanen entre set i deu persones per director. A internet és diferent. Pot ser per correu, veient la persona on line… Ara mateix estic atenent dues o tres persones que contacten amb mi de forma regular, a través del correu electrònic o del xat. És una cosa que m’interessa molt fer públic, perquè el meu objectiu és un altre. Ajudo el qui em busca.
 
Ha arribat a conèixer gent en persona?
Ens hem trobat i ens hem conegut personalment quan ells han tingut confiança per fer-ho. Fa quatre mesos un jove es va posar en contacte amb mi i ja ens hem trobat unes quantes vegades en persona. Internet es va convertir en una eina de contacte. Jo crec que després dels primers contactes de forma virtual, també  cal el contacte real. Hi ha d’haver un equilibri, perquè si ens quedem només en la xarxa, això ens pot aïllar del món.
 
Internet és el futur?
Crec que és el futur en el sentit que no podem oblidar-nos de la seva potencialitat ni obviar-lo. Amb tot, no crec que la vida espiritual es traslladi a internet. Els moments de contacte personal, de pregària, es fan en silenci, perquè és en el silenci on Ell ens parla. Internet és un «ganxo» per poder contactar amb altres persones i ajudar-les a descobrir Déu per elles mateixes.

Samuel Gutiérrez. Text publicat a Catalunya Cristiana.