Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri- CR) Una reivindicació de la bellesa més enllà d’un plaer estètic. Aquest va ser l’eix de la intensa però amena conferència que va oferir Bruno Forte en l’acte de relleu a la presidència de la Fundació Joan Maragall d’aquesta setmana a La Pedrera de Barcelona: “Els noms de la bellesa i el misteri de Déu”.

El filòsof Pere Lluís Font, vicepresident de la Fundació Joan Maragall, va presentar l’arquebisbe de Chieti-Vasto com un “napolità” molt proper i coneixedor de la cultura catalana. De fet, una llarga introducció a la seva intervenció en la que va lloar el concepte de bellesa de l’arquitectura gaudiniana –“els pobres tenen dret a la bellesa”-, Forte va llegir el seu text en català. Bruno Forte, a més de reconegut teòleg, és membre de la Comissió Teològica Internacional i de la comissió de diàleg entre el Vaticà i el Gran Rabinat d’Israel.

Forte va lamentar un “exili de la bellesa” en la cultura contemporània en el que “ja no només és necessari donar testimoni de Déu, sinó que és precís donar testimoni de la bellesa”. “Aquest món postmodern té set de bellesa”, de “la bellesa com a presència de la totalitat en un fragment” en un temps en el que domina “la fragmentació com a temps de fruïció i de fustració”.

Forte va reivindicar una bellesa com la present en “la humil bellesa del Crucificat”. “Aquest món no necessita proves de força” va afirmar, “allò del que tots tenim necessitat és l'oferiment de l'eternitat en el temps, l'omnipotència en la proximitat de l'amor capaç de misericòrdia i de compassió. El rostre de la veritat i del bé que més pot atreure avui és el de la humil bellesa de l'amor Crucificat”.

En aquest concepte de “bellesa que és el tot en un fragment” va emmarcar obres com el Cant Espiritual de Joan Maragall dins d’un extens repàs als diversos conceptes de bellesa en la cultura clàssica i judeocristiana. Una “bellesa que nodreix el desig, de manera que troba ponts cap al Etern” i en la que el més bell “no és el que ens separa del cel, sinó el que fan tendir-hi”. Una bellesa que segons Forte s’expressa en extrem “a la Creu, on es pot dir que Ell és el mes bell, no pel seu dolor, sinó pel seu amor”

L’arquebisbe Forte ha estat un dels teòlegs internacionals que més vegades a vingut a Barcelona convidat per la Fundació Joan Maragall i amb nombroses publicacions, entre elles L’essència del Cristianisme fruït de la seva intervenció a l’Aula Joan Maragall el 2002. La darrera obra editada és Els colors de l'amor una reflexió sobre l’amor i el matrimoni cristià editada per Claret.