Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals/Jordi Llisterri – CR) Líders de les comunitats musulmanes del Consell Islàmic i Cultural de Catalunya han demanat aquest diumenge que els grups polítics impulsin un “Pacte per la Normalització religiosa entre les principals confessions del país i els responsables de la gestió del fenomen religiós”.

Aquesta és una de les principals conclusions del VII Congrés d’imams i presidents d’oratoris, organitzat pel Consell Islàmic i Cultural de Catalunya, que es va reunir aquest diumenge al CCCB de Barcelona.

D’altra banda, demanen a la Generalitat que les religions “siguin tractades igual que altres organitzacions i associacions que treballen pel bé comú” i sol·liciten al sector públic que col·labori en la “visualització del pluralisme religiós, des de la neutralitat, equitat i igualtat”.

Ser actius també a l’hora de lluitar contra els que pretenen que alçar a Catalunya una confrontació per motius religiosos és un altre dels seus objectius.

En declaracions a CataluyaReligió.cat, el portaveu del Consell Islàmic, Mohammed Halhoul, reivindica la llibertat religiosa i recorda també que en les societats islàmiques al llarg de la història hi ha hagut “molts” exemples de convivència.

“La convivència entre tots els ciutadans, amb independència dels seus valors o creences, és un dels reptes de la societat d’avui”, diu Halhoul, i d’aquí, l’eix d’aquesta trobada de representants amb el món islàmic.

En el mateix Congrés es va voler posar com a exemple la regulació del tracte als no musulmans quan l’Islam va arribar a Jerusalem. El sociòleg marroquí Samir Boundinar va defensar que “el veritable Islam crida a la convivència. Quan tornem a l’Alcorà trobem un ordenament jurídic i social en el que no hi ha cap agressió contra els altres”.

Com exemple va dir que “la creu és un signe religiós que s’ha de respectar, com s’han de respectar els espais sagrats d’altres religions”. Segons Boindinar, a l’Islam hi ha una llarga jurisprudència de respecte a les minories que cal recuperar.

Rebuig al racisme

En el manifest aprovat, entre altres punts, es denuncia qualsevol col·lectiu que fomenti la confrontació religiosa. Segons Halhoul, s’ha de posar fre a qualsevol intent de crear i justificar actituds racistes i xenòfobes.

El manifest insta a les comunitats catalanes a “denunciar a qualssevol col·lectiu musulmà o aliè a l’Islam si actua inadequadament, dins de la societat plural on els musulmans gaudeixen de drets de ciutadania”.

Un altre repte és treballar contra la imatge distorsionada que es dóna del fet religiós islàmic. I d’aquí, la importància a saber explicar-se bé sobre les seves creences: “S’ha d’intentar treure a la llum la realitat correcta i sana” del què és l’Islam a Catalunya. Unes comunitats que, diuen, “han de fomentar positivament els valors humanístics de l’Islam i transmetre’ls a la ciutadania”.

La llibertat religiosa i les minories

El filòsof i president del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat, Francesc Torralba, va fer la primera intervenció al Congrés sobre “La llibertat religiosa i les minories”. Torralba va remarcar que l’Estat està obligat a defensar l’existència de les minories i que “això es vulnera en molts llocs del món”.

També va alertar del perill que les minories es tanquin en elles mateixes i va parlar dels límits de la llibertat que sempre s’ha de modular amb l’equitat i amb la fraternitat. En aquest sentit, Torralba va remarcar que en les tres religions del llibre “l’esser humà està creat a imatge i semblança de Déu i per tant se l’ha de tractar com un germà”. “El gran repte és com trencar els estereotipis sobre les minories i generar confiança perquè la fraternitat sigui possible”, va situar com a repte. De la mateixa manera, cal donar resposta des de l’Estat però també des de les comunitats religioses a desafiament que plantegen “els enemics d’una societat oberta, quan la llibertat acull a casa aquells que no són demòcrates”.

Cohesió de les comunitats

En aquest context, el Consell Islàmic indica que és fonamental que les comunitats catalanes musulmanes enforteixin els seus vincles amb altres religions en projectes de diàleg interreligiós i potenciïn unes relacions humanes basades en la cohesió, evitant el rebuig i les diferències per raons socials, culturals i confessionals.

Com recorda Halhoul, tota actuació s’ha de basar en la llibertat religiosa, un dret democràtic i fonamental que consagra la Constitució i el Estatut.

La trobada s’ha celebrat després de l’aprovació del Govern de la reforma de la llei de centres de culte, que ara haurà d'aprovar el Parlament, i que ja no obliga als ajuntaments catalans a reservar sòl per a finalitats religioses. Davant d'aquests canvis, els musulmans catalans han expressat mà entesa.

En l’obertura del Congrés, el director general d’Afers Religiosos Xavier Puigdollers, va defensar la llibertat religiosa com un dret fonamental i va remarcar que “res més lluny de la reforma de la llei limitar la llibertat religiosa” i que la voluntat és de treballar conjuntament.

Aquest és el text del Manifest del VII Congrés de Imams i Presidents de Mesquites de Catalunya.

En el dia 02 d'octubre de 2011, que correspon al 4 de Di Al Keeda de 1432 Hijri, El Consell Islàmic de Catalunya i la Federació Islàmica de Catalanya van organitzar el IIV Congres de les Comunitats Musulmanes de Catalunya, en dues sessions una al matí i una altra a la tarda, on es va acordar el següent manifest que inclou un resum de les diferents intervencions tant dels ponents com dels assistents:

1. La llibertat religiosa i de credo és una de les bases de la democràcia espanyola i de l'Estatut de Catalunya, lligada a uns drets innegables que tots hem de treballar per desenvolupar el seu paper dins d'una societat plural.

2. La pluralitat religiosa també és un fet inqüestionable a Espanya i a Catalunya, per aquesta raó cal impulsar un pacte per la Normalització religiosa entre les principals confessions del país i els responsables de la gestió del fenomen religiós.

3. La voluntat política i el poder públic han de sumar-se al rebuig de qualsevol abús cap a la llibertat religiosa i cap a les orientacions socials o polítiques que fomenten la xenofòbia, racismes o criden a la confrontació social; des de el foment de la por i la desconfiança.

4. El govern de la Generalitat de Catalunya ha de treballar també en la línia de garantir els drets de les religions a ser tractades per iguals que les altres organitzacions i associacions que treballen pel be comú, mitjançant l'ajuda a la visualització del pluralisme religiós, des de la neutralitat, l'equitat i la igualtat.

5. Enfortir les relacions entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i les confessions mitjançant acords de cooperació per garantir la Llibertat de culte i la justa projecció de les confessions.

6. Des de les associacions musulmanes cal enfortir les relacions amb les altres confessions amb la finalitat de treballar per un diàleg interreligiós i unes relacions humanes que serveixin de model de cohesió social, cultural i confessional.

7. Cal destacar que els musulmans de l'era profètica van acordar crear la primera Constitució de ciutadania amb la inclusió dels no musulmans.

8. Els muslmans que viuen a occident han de ser conscients de la jurisprudència Islàmica de les minories per treure profit d'ella i comprendre el fet de relacionar-se socialment amb els no musulmans sent ells una minoria.

9. Cal intentar treure a la llum la realitat correcta i sana de les bases de la definició completa de la ciutadania reflectida en el l'Islam.

10. Denunciar a qualsevol col·lectiu musulmà o aliè a l'Islam quan actua inadequadament, dins de la societat plural on els musulmans gaudeixen de drets de ciutadania.

11. Totes les entitats musulmanes han de fomentar positivament els valors humanístics de l'Islam i transmetre'ls a la societat d’acollida.

Consell Islamic de Catalunya