Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jesuïtes) El Servei Jesuïta als Refugiats aplaudeix les accions i declaracions de diversos governs europeus des de l'inici de la crisi líbia. Les trobades dels ministres d'Afers Exteriors de la Unió Europea, el 10 de març, i del Consell d'Europa, l'11 de març, són el moment oportú per a passar a una acció més coordinada.
 
L'evacuació d'egipcis a Líbia per part dels governs maltès , francès i britànic, i l'oferta d'ajuda per part d'Itàlia han estat passos aplaudits. Tot i això, la resposta no pot limitar-se als libis i als treballadors immigrants: no podem oblidar als prop d'11.000 refugiats que hi ha al país.
 
La missió d'avaluació d'activitats humanitàries enviada per l'Alta Representant de Política Exterior i Seguretat Comú de la Unió Europea, Catherine Ashton, és un primer pas. A més d'assegurar mesures concretes per posar fi a la violència a Líbia i que es garanteixi el subministrament d'una ajuda humanitària adequada, el Servei Jesuïta als Refugiats demana als governs de la UE:
 
- la identificació dels sol·licitants d'asil atrapats a Líbia i la seva relocalització a la UE;
- i el desenvolupament d'un pla d'emergència per a fer front a l'arribada espontània de refugiats i immigrants a la Unió Europea, incloent l'activació total de la Directiva de Protecció Temporal (2001/55/EC) si la xifra augmenta i la suspensió de la regulació de Dublín en relació amb Itàlia i Malta.
 
Mentre que molts immigrants estan sent evacuats pels seus govern d'acollida i per l'Organització Mundial per a les Migracions, els refugiats no tenen on anar. Els refugiats i sol·licitants d'asil a Líbia són extremadament vulnerables als atacs. En els últims dies, el JRS ha rebut informes sobre subsaharians que han estat colpejats, ferits o fins i tot assassinats, al ser confosos amb mercenaris contractats per Gaddafi per a matar libis.
Des de mitjans de febres, unes 180.000 persones han fugit de Líbia, i milers d'ells estan arribant diàriament a Tunísia i Egipte. No podem esperar que les nacions del Mediterrani facin front soles a la responsabilitat de protegir a aquests refugiats. En temps de crisi, es demana a les nacions europees que demostrin el seu compromís amb el respecte als drets i a la dignitat humana. 

La convenció de 1951 per als refugiats es basa en el principi de compartir responsabilitats. Quan els estats eludeixen aquesta responsabilitat, són els refugiats els qui paguen les conseqüències. Si Tunísia pot oferir protecció a desenes de milers d'homes, dones i infants que fugen de la violència generalitzada, els governs europeus hauria d'estar en posició de pal·liar el sofriment dels més vulnerables.