Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Carta Quaresmal dels bisbes bascos: “Una economia al servei de les persones”

(Ramón Ibeas –CR País Basc) La quaresma és per als cristians un temps molt especial, en que ens preparem per recordar la passió, mort i resurrecció de qui dóna sentit a la nostra vida, Jesús de Natzaret. En aquesta ocasió comencem aquest període de l'any amb una Carta Pastoral al voltant de la crisi, signada pels bisbes bascos. Una Carta que arriba en un moment en que cal una assossegada reflexió. No és intranscendent que la crisi comencés ja fa gairebé quatre anys i seguim sense veure-hi el final. El que ens estem jugant és l'esperança de la nostra societat, de la nostra comunitat i en aquest context he llegit el document.

La proposta és valenta. El tema, probablement no podia ser un altre, però que s'hagi pres la decisió de portar a terme un treball com el que es presenta, posa en valor a l'Església i el seu missatge. A més mostra que la preocupació de la comunitat cristiana és a Euskadi la mateixa preocupació que té la nostra societat. De fet, els bisbes ofereixen la Carta Pastoral a la comunitat cristiana, però no de manera exclusiva ni excloent. De fet, conviden també a les persones que formem aquesta societat i a les seves institucions públiques i privades amb una oferta oberta al diàleg.

És a més un suport als que sempre hem pensat que la religió no ha de ser reclosa en la vida privada. El diàleg entre la fe i la cultura, entre la raó i la fe és, amb tota seguretat, l'únic espai que ens ajudarà a uns i altres a trobar els camins d'humanització de la nostra societat, que els bisbes subratllen i que són tan necessaris.

Podem dividir el contingut de la Carta en quatre blocs que responen a un eix metodològic molt estimat als moviments d'Acció Catòlica: veure, jutjar i actuar. Per això el text arrenca amb una reivindicació de l'home, de la dona, des d'una perspectiva antropològica que manté una similitud amb la que Benet XVI ha plantejat en les seves últimes encícliques, i que s'arrela amb la tradició de l'Església. S'ha de mirar a les persones en la seva totalitat. Els bisbes afirmen que no estem davant d'una crisi merament econòmica -l'anàlisi que al respecte fan en la Carta és molt seriós i de gran valor- sinó davant un problema més profund que s'enfonsa en el més genuí d’allò humà, en els valors que ens constitueixen.

Reconeixen que les responsabilitats no són iguals, però també afirmen que tots en tenim alguna i reivindiquen les tres grans qüestions que ens plantejàvem el 2008. Quins valors? Quin govern mundial? Quin model de societat deixem als nostres fills? En aquest punt és subtítol de la Carta és rellevant “Davant la crisi, conversió i solidaritat”.

La Carta mira la realitat. Les dones, els immigrants, els aturats, els qui estan patint aquest temps i els posa en paral·lel amb les vídues, els orfes i els estrangers, prototip de la pobresa en l'Antic i el Nou Testament. Insisteix en la dimensió de la pobresa i novament ressalta que no és només econòmica, també l'estem pagant amb la salut, amb la por al futur, amb la pèrdua d'esperança. El quadre que dibuixa és fosc, però té també llums en l'augment de la solidaritat, de la preocupació per l'altre, de la necessitat de canvi, que, encara que amb debilitat, són presents a la societat.

Excel lent és el recorregut -a l'hora d'emetre un judici- per la Doctrina Social de l'Església: La reivindicació de l'ètica per a l'economia, una economia al servei de la persona i la seva dignitat; l'objectiu ha de ser el bé comú: que té en compte la destinació universal dels béns i que exerceix la solidaritat, recull amb síntesi de principis que ens han de portar a un desenvolupament, que ha de tenir com a vocació no només la dimensió econòmica, sinó a la persona en la seva integritat.

Però aquesta persona és un ésser social, i allunyada de l'individualisme que ens envolta, i per això és necessari construir un entorn que sigui sostenible, que respecti el medi ambient, la natura i les generacions futures. I tot això des de la caritat que és des d’on es construeix la fraternitat.

La part dedicada a la qüestió cultural amb les seves referències a la "cultura de la satisfacció" i la proposta implícita a recuperar Déu pot obrir un debat -tant de bo ho aconsegueixi- sobre si tot val o no, sobre si la llibertat és absoluta o no, sobre si no haurem reduït l'home i la dona a objecte d'ús i gaudi en les diferents categories de “cost laboral”, “consumidor” ...

Que en aquest recorregut es citi en diverses ocasions a la Pastoral dels Bisbes Bascos de 1982, escrita també al voltant de aquella situació de crisi, llança també un missatge a l'interior de l'Església tractant, al meu entendre, de construir un pont, per a alguns segur que insuficient, entre el nostre avui i la nostra història. Però tornem al contingut del document.

La Pastoral acaba proposant “viure la caritat en la justícia, la participació, la compassió i la solidaritat”. La crida és més insistent a la comunitat dels creients, però està oberta a tothom, per tal de mirar els pobres, que són el rostre de la crisi -l'opció preferencial per als pobres és un altre dels principis explícits de la Pastoral- i acompanyar-los reclamant justícia social, prestant ajuda per a la promoció i fent-ho de manera eficaç.

En aquesta línia hi ha tasques per a tots: adults, religiosos, laics, preveres, joves, immigrants, bisbes,... La meva invitació és que cadascú llegeixi en aquest últim apartat, almenys, la part que li correspon i reflexioni sobre la crida a la responsabilitat, la participació i la solidaritat que se li fa.

Per posar algun “però” a la Carta: segur que hi ha qui diu que la Pastoral és difícil, que “als bisbes no se'ls entén”. És cert que el text exigeix un esforç i no és menys cert que per això està acompanyat d'un material per poder treballar i reflexionar sobre el seu contingut. Crec que els que tenim alguna responsabilitat en la comunitat cristiana, en la societat i els qui dediquem més temps a la reflexió ens toca ajudar. És l'únic objectiu d'aquest article, a més de donar les gràcies perquè un document com aquest era necessari. Gràcies.

Ramón Ibeas. Teòleg.