Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Amb el lema “El sacerdot, do de Déu per al món”, les diòcesis catalanes celebren aquest diumenge 20 de març el Dia del Seminari, com es fa cada any la voltant de la festivitat de Sant Josep. Un dels elements de la celebració d’aquest any ha estat l’elaboració d’un vídeo promocional elaborat pels seminaris amb seu a Catalunya. El vídeo, presenta aquest col·lectiu com “un equip de referència”.

Actualment, hi ha tres seminaris a Catalunya: el de Barcelona, amb seminaristes també de Sant Feliu de Llobregat; l’Interdiocesà, també a Barcelona i on resideixen entre setmana els seminaristes de Tarragona, Girona, Lleida, Solsona,Urgell i Vic, i on també s’estan integrant els de Tortosa; i el de Terrassa. En total a Catalunya hi ha més d’un centenar de seminaristes, una xifra semblant a la de fa deu anys.

 

 

Com és habitual, diversos bisbe catalans han dedicats els seus escrits al Dia del Seminari. La majoria fan referència a la carta que Benet XVI, amb motiu de la celebració de l’Any Sacerdotal, va escriure l’octubre de l’any passat a tots els seminaristes de l’Església catòlica.

L’arquebisbe Barcelona, Lluís Martínez Sistach, remarca que de la carta del papa la idea que “el sacerdoci té futur” perquè “també en l’època del domini tecnològic del món i de la globalització, les persones continuaran tenint necessitat de Déu”.

El cardenal Sistach defineix el Seminari de Barcelona com “una institució ben viva que compleix amb fidelitat a l’Església la funció de formar els sacerdots del present i del futur”. Precisament aquest dissabte a la tarda es farà per primera vegada una cerimònia d’ordenació sacerdotal a la Basílica de la Sagrada Família. S’ordenaran tres nous capellans de la diòcesi.

Altres bisbes, també destaquen en els seus escrits el perfil de sacerdot d’avui. L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, defineix el capellà com “un do immens per al poble de Déu i per a tothom. L’afaiçona la mateixa caritat de Crist, i ell és el primer treballador de la civilització de l’amor que vol fer arribar a tots els cors, a totes les necessitats, a tots els rostres, a totes les edats... a tothom, l’amor de Déu”. El bisbe de Lleida, Joan Piris, diu que la vocació no arriba “perquè siguem millors que els altres o tinguem cap mèrit particular: és pura gràcia i ningú no en té cap dret. És un do de Déu que engega un diàleg amb nosaltres i que demana una resposta”.

També fa un elogi dels capellans el bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés, que diu que “no cal més que anar visitant parròquies, grups o comunitats cristianes, per adonar-se de què, més enllà de errors que cometem o els defectes que tenim els ministres de l’Església, els sacerdots són veritables dons, autèntics regals, per a la societat i per al Poble de Déu. D’això no pot dubtar ningú, que miri la realitat sense prejudicis i amb rigor”. Per la seva banda, el bisbe de Terrassa, Josep Àngel Sáiz, remarca una explicació de Joan Pau II sobre la seva vocació: “Quina és la història de la meva vocació sacerdotal? Sobretot és Déu qui la coneix. En la seva dimensió més profunda, tota vocació sacerdotal és un gran misteri, és un do que supera infinitament l’home”. I, Xavier Salinas, bisbe de Tortosa, reconeix un “hivern vocacional” i recorda que aquesta situació és “directament relacionada amb el conjunt de la vida eclesial, puix tota vocació sacerdotal està vinculada a la vida cristiana de les famílies i de les comunitats. Cert que Déu sembra la vocació arreu entre els joves, però moltes vegades aquesta llavor queda tan amagada que, finalment, no dóna fruit”.