Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Redacció/ CR) La Generalitat de Catalunya ha adquirit aquest dijous l’estàtua de la marededéu de Bellpuig de les Avellanes per 130.000 euros, després d’exercir el seu dret a tempteig en la subhasta feta a la sala Balclis de Barcelona.

CatalunyaReligió.cat ha parlat amb Ramon Serra, un dels germans maristes més especialitzats en aquesta obra d'art.

Què opina de l'adquisició de l'obra per part de la Generalitat?
Entenem que la Generalitat de Catalunya ha de vetllar per la recuperació, la protecció i la difusió del patrimoni cultural català.  Per tant amb l’adquisició de la marededéu de Bellpuig de les Avellanes ha realitzat un esforç necessari en favor de la recuperació i dignificació del patrimoni cultural de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Què representa per a vosaltres aquesta figura?
La figura de Maria ha estat un element rellevant des dels inicis de la història del monestir. El monestir porta incorporat en el seu topònim el nom de Maria, “Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes”. Els canonges premonstratesos (1166-1835) tenen una gran devoció mariana, i des del començament dediquen l’altar major  i diverses capelles a la marededéu. Aquesta  herència l’hem seguida els Germans Maristes (1910-), una institució mariana. Els maristes, al llarg de cent anys, hem mantingut viva la devoció a Maria. En definitiva la recuperació de la marededéu gòtica del segle XIV representa per a nosaltres una tasca de dignificació per la història cultural, artística i religiosa del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. 
 

Què significa que la marededéu vagi a parar al Museu de Lleida?
Des del Monestir de les Avellanes entenem que la nova propietària de la marededéu és la Generalitat de Catalunya, per tant li pertoca al Govern català escollir on dipositar i exposar la imatge. La marededéu està declarada des de 1991 Bé Cultural d’Interès Nacional i per tant és patrimoni de tots i el que desitgem des del Monestir de les Avellanes és que la marededéu s’exposi de forma permanent en un espai obert al públic perquè sigui contemplada i gaudida per tothom. El fet que aquest lloc sigui el Museu de Lleida és important, ja què és un museu renovat recentment, que exerceix funcions de museu comarcal i de museu diocesà, i que per tant una part important de la seva col·lecció és art religiós. Finalment un altre element important és que si es diposita al Museu de Lleida, la imatge retornarà a les terres de Lleida que és el seu lloc d’origen, tant de creació com d’exposició.
 
Finalment, què se sap a nivell històric d'aquesta marededéu?

De les diverses descripcions de Bellpuig de les Avellanes fetes al llarg de la història, trobem entre altres les de Jaume Caresmar, qui explica que la marededéu hauria presidit l’altar major fins ben entrat el segle XVII, quan degut a noves reformes al temple, es traslladà a una capella lateral. Degut a la desamortització de 1835, se sap que algunes de les relíquies i obres d’art de Bellpuig es traslladaren, altres es subhastaren, altres són robades o destruides, però d’entre tot aquest patrimoni, en principi no s’esmenta cap marededéu.  El que si se sap és que l’església de Bellpuig quedarà molt malmesa durant la desamortització i que, duant anys, serà la sala capitular la que faci funcions de capella.
 
Uns anys més tard Cayetano Barraquer Roviralta, que vistità Bellpuig cap al 1898, explicà el següent. “Del ala oriental de este claustro éntrase en el aula capitular, pieza casi cuadrada… Hoy tiene dos retablos, el de la testera en la nave central, frente a la puerta, de gusto greco-romano, que guarda la imagen de la Virgen de Bellpuig… Ignoro si estas imágenes datan allí desde 1835.” Encara que Barraquer no ens descriu la imatge, si que l’anomena com a marededéu de Bellpuig, i per tant és probable que fos la marededéugòtica. Pocs anys després la imatge desapareixeria definitivament del Monestir de les Avellanes.