Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Amb motiu del primer de maig la Pastoral Obrera organitza una trobada on es parlarà de la situació actual, i sobretot, d'una característica específica d'enguany: la política de retallades socials que s’està imposant. Segons els grups de Pastoral Obrera de Barcelona, "urgits sobretot per instàncies diverses que tenen una més que dubtosa relació amb el món financer, que no podem oblidar van ser el detonant de la gran crisis que estem patint".

A banda d'aquesta trobada, que tindrà lloc a la Parròquia de Sant Paulí de Nola aquest dissabte 30 a les cinc de la tarda, la Pastoral Obrera ha fet públic com cada any un manifest en què es reclama donar prioritat a la persona per sobre del mercat o treballar per la conciliació familiar i laboral, entre d'altres aspectes.

Aquest és el text del manifest:

El Primer de Maig és una jornada reivindicativa en la qual commemorem la solidaritat dels obrers de Xicago de 1886 i les víctimes de la defensa dels drets laborals. Avui, veiem noves víctimes de la desigualtat, de l’explotació i de l’atur en el món del treball. Com a treballadores i treballadors cristians, volem manifestar públicament aquestes reflexions:

Mirant la realitat actual:

* Segons Càritas el 12% de les llars espanyoles se situen per sota del llindar de la pobresa. El 9,8% presenten diversos problemes d’integració social. El 7,2% (mig milió de llars) es troben en pobresa extrema i exclusió social. 1.350.000 llars no tenen cap tipus d’ingressos al nostre país. El 36% de les llars espanyoles té com principal font d’ingressos una pensió.

* Amb els diners donats als bancs hi hauria per eradicar la fam al món durant 600 anys.

* L’estatut del treballador considera l’ocupació temporal com una excepció de la norma, no obstant, un terç de l’ocupació continua essent temporal.

* Encara que cada vegada hi ha més dones que treballen a canvi d’un salari, la seva part de responsabilitats familiars no sembla haver disminuït.

* Hem muntat un estil d’economia i de vida, en el qual hem abusat dels diners inexistents, tant a nivell institucional com a personal i ens ha mancat el valor de l’hospitalitat i de la solidaritat.

* Vivim una dictadura del mercat. Els amos del món no concorren a les eleccions, perquè els qui manen de debò no són ni el govern ni les institucions.

Sentint la realitat actual a la llum de la fe:

Si algú que posseeix béns en aquest món veu el seu germà que passa necessitat i li tanca les entranyes, com pot habitar dintre d’ell l’amor de Déu? (1 Jn 3, 17) Davant la realitat actual, en l’estructura de la qual es troben profundament inserits tants conflictes, causats per l’home, i en la qual els mitjans tècnics –fruit del treball humà– juguen un paper primordial, cal recordar sobretot un principi ensenyat sempre per l’Església. És el principi de la prioritat del «treball» davant del «capital». (Laborem Exercens 12).

Les majories empobrides a tot el món són una denúncia palpable contra la ideologia del neoliberalisme econòmic que fomenta la cobdícia i el lucre, i posterga irreverentment les persones.

Actuant amb esperança:

Volem recordar que el que som, és gràcies a molts homes i dones conscients de la seva dignitat obrera, que van aconseguir molts avenços en el terreny laboral, sindical, social i cultural...

Per tant ens comprometem a:

* Revisar en profunditat l’orientació de la nostra vida social, particularment la manera d’entendre l’economia.

* Donar prioritat a la persona enfront del mercat, que no pot ser instrumentalitzada per lesestructures socials, econòmiques i polítiques.

* Prioritzar els drets dels més empobrits dins el món obrer.

* Treballar per la conciliació de la vida laboral i familiar.

* Treballar en la política, entesa com a preocupación i servei pels altres.

* Discernir i donar suport a les diferents propostes I mobilitzacions sindicals i socials per fer front a aquest canvi de model de societat que empobreix els més febles, trencant la comunió i la solidaritat.

* Articular una presència pública de les postres parròquies i moviments en la societat, on la pregàriai l’acompanyament a les víctimes vagin unides a ladenúncia de les causes que les generen.

* Desenvolupar un treball de conscienciació que trenqui el silenci, el descoratjament i la desconfianza que es viu i s’accepta com a “normalitat”.

MOVIMENTS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS: ACO, GOAC, JOC, MIJAC, CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES EN BARRIS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA.