Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals) Tan la classe política catalana i espanyola com l'administració i els mitjans de comunicació segueixen tenint un gran desconeixement sobre les religions minoritàries, fet que ha quedat palès aquests darrers dies, tan en actes de partits de la campanya de les eleccions municipals com en la cobertura del casament entre el príncep Guillem i Caterina a Londres.
 
El PSC va convocar el passat 14 de maig als mitjans de comunicació ja que, segons que assegurava una convocatòria de premsa enviada pel partit, el seu alcaldable per Barcelona, Jordi Hereu, tenia una trobada amb "evangelistes".
 
En realitat, Hereu no es va trobar amb els "evangelistes", que són els escriptors dels Evangelis canònics, Mateu, Marc, Lluc, Joan, sinó amb membres de la comunitat protestant o evangèlica catalana.
 
La confusió entre les paraules "evangèlic" i "evangelista" és una constant. Tenen la mateixa arrel, però significats diferents: evangèlics són els cristians que pertanyen a les Esglésies sorgides de la Reforma protestant del segle XVI, i els evangelistes, els autors dels Evangèlics canònics i apòcrifs.
 
La raó de la confusió ve també influenciada per l'anglès, on es va servir la paraula 'evangelicals' per agrupar als moviments que sorgeixen a partir del segle XVIII al món anglosaxó en els denominats 'avivaments', i que majoritàriament són carismàtics i es basen en el fonamentalisme bíblic, en oposició a la teologia més liberalitzant.
 
Una altra confusió que hem vist aquests darrers dies és parlar de "missa" a l'hora de referir-se a la ceremònia religiosa de casament a Regne Unit. En el món protestant i anglicà, no hi ha "misses", sinó cultes, serveis o celebracions. Com recorda la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya, la Ferede, "la Missa, sempre catòlica o ortodoxa, consisteix segons les citades doctrines en la repetició "real" de la mort de Crist en la celebració ritual oficiada pel sacerdot, incloent la "transubstanciació" real del pa i del vi en el cos i la sang de Jesús". Per la teologia protestant, el pa i el vi són un símbol, però en cap moment no són ni el cos ni la sang de Crist.
 
Els problemes en la terminologia no només es dónen en l'àmbit protestant. En el cas del món musulmà, segueixen sent freqüents a Catalunya la confusió entre l'adjectiu 'islàmic' -relatiu a l'Islam- i 'islamista', paraula que es fa servir per designar aquells moviments fonamentalistes musulmans.

En el món jueu, i 60 anys més tard de la creació de l'Estat d'Israel, segueix havent-hi encara entre l'opinió pública quan es confón l'adjectiu israelià -ciutadà del modern estat d'Israel- amb israelita.