Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals/CR) El Consell Islàmic Cultural de Catalunya s'ofereix a totes les administracions catalanes per col·laborar després d'un estiu marcat per les traves que han posat dos ajuntaments gironins governats per CiU, Salt (Alt Empordà) i Torroella de Montgrí (Baix Empordà), a l'obertura de llocs de culte de les religions minoritàries.
 
En unes declaracions a CatalunyaReligió.cat, el portaveu del Consell Islàmic, Mohamed Halhoul, ha indicat que aquest òrgan farà pedagogia i tot el que sigui possible perquè Salt i Torroella de Montgrí puguin tenir els oratoris que estaven en marxa.
 
En el cas de Salt, el nou alcalde del municipi, Jaume Torramadé (UDC), ha impulsat que el ple municipal suspengui durant un any les llicències per construir i obrir dos nous llocs de culte en un polígon industrial: un oratori islàmic i una església evangèlica pentecostal. Arran d'aquesta decisió, el Consell Evangèlic de Catalunya ha portat l'Ajuntament de Salt als tribunals per vulnerar la llibertat religiosa que estableix de la Constitució, i Halhoul ha confirmat que, de moment, els musulmans catalans no preveuen portar aquest cas davant de la justícia, ja que opten més per una via de "col·laboració".
 
D'altra banda, a Torroella de Montgrí, el nou govern municipal, també de CiU, ha ordenat revocar la llicència d'obres que ha concedit a una associació islàmica per construir un oratori també en un polígon industrial. La raó: que no li agrada l'aparença exterior de l'edifici.
 
Halhoul ha indicat que pel Consell Islàmic, l'important no és "l'arquitectura de l'edifici, sinó la seva funcionalitat" i que serveixi per a la comunitat musulmana. Indica que, segons la legislació islàmica, aquest principi de "practicitat" és el que s'ha de prioritzar, amb la qual cosa, ha indicat que els musulmans estan disposats a negociar amb l'Ajuntament si l'únic problema que impedeix la construcció de l'oratori és el disseny de la façana.
 
Tanmateix, Halhoul ha indicat que la nova Llei de Centres de Culte tampoc preveu una regulació per part de l'administrador de com han de ser les façanes dels llocs de culte, tot i que seguirà regulant tot el referent a seguretat, aforament i accessibilitat, per ser considerats locals de pública concurrència.

Traves als oratoris musulmans
 
El primer ajuntament català en posar traves als oratoris islàmics pels problemes que generaven amb els veïns va ser Lleida: l'alcalde de la ciutat, Àngel Ros (PSC), va clausurar ara fa un any un oratori islàmic situat al carrer del Nord per excés d'aforament.
 
D'altra banda, a principis d'estiu, el nou alcalde de Reus, Carles Pellicer (CiU), va assegurar que un dels dos oratoris islàmics oberts al municipi, que no té permisos, haurpa de tancar. "Amb un ja en tenim prou", va assegurar Pellicer en declaracions a l'Agència Efe, tot indicant que el que no pot fer un Ajuntament és "obrir una mesquita en cada barri o a cada cantonada". 

Segons el darrer mapa de llocs de culte encarregat pel Govern, al 2010 hi havia a Catalunya 195 oratoris islàmics, davant dels 169 de 2007 i 139 de 2004, un increment proporcionalment molt menor al que hi ha hagut a nivell demogràfic.