"Hem de formular una proposta cristiana seriosa i atraient"

(Abadia de Montserrat) La Basílica de la Sagrada Família de Barcelona ha acollit la presentació dels números 239 i 240 de la revista Qüestions de Vida Cristiana, dos monogràfics que porten per títol Pensar l’art i La conversió, respectivament. L’acte ha comptat amb la intervenció del pare Abat de Montserrat, Josep M. Soler; del director actual de QVC, Carles Torner; i del que ho ha estat fins ara, Ramon Pla i Arxé. Aquesta revista s’elabora en coedició entre la Fundació Joan Maragall i l’Abadia de Montserrat des de l’any 2009, moment en el qual es va iniciar la seva segona època.

L'Abat de Montserrat ha dit, respecte el número de Pensar l’art, que “ofereix un ventall ampli de col·laboracions a partir de la convicció que “la imatge espera que la pensem”; una manera de dir que vol significar que l’art no sols és per ser contemplat sinó també pensat, perquè “allò que emergeix, que és visible –com diu l’editorial d’aquest número- és només una etapa en el recorregut des de la invisibilitat cap a la llum”. En una societat com la nostra, “cal pensar la relació entre el visible i l’invisible” i “entre la bellesa i la veritat”. Hi queda reflectida, a més, la preocupació per transmetre el pensament artístic i creatiu en l’educació, que és també un tema ben actual”.

Sobre el número dedicat a La conversió, que comença per un estudi del tema a la Bíblia i continua abordant les conversions d’alguns homes i dones més significatius -Edith Stein, Charles Péguy, Chesterton, Newman, Charles de Foucaud-, el P. Josep M. Soler ha explicat que els autors dels diversos articles “fan notar que pròpiament no hi ha conversions fulgurants, sinó uns processos evolutius, amb diverses etapes i girs. L’Església és experta en l’acompanyament d’aquests processos evolutius de fe. Com diu l’editorial d’aquest número, des de Pau de Tars fins a l’últim jove que s’hagi batejat, som davant d’una intimitat amb Crist que es manifesta al llarg de vides senceres. Novetat i continuïtat, unides, són una paradoxa inherent a la vida cristiana. La consciència d’aquests processos de conversió il·lumina la lectura de la Bíblia, el testimoniatge dels sants, els plantejaments pastorals”. En aquest número hi ha una presentació dels cinc articles que Joan Maragall va dedicar a la Sagrada Família així com del fragment de l’Oda a Barcelona que parla del temple.

Josep M. Soler ha relacionat els temes dels dos monogràfics de QVC, juntament amb el proper número que es dedicarà a La compassió, amb la basílica de la Sagrada Família, “que és art, un art que per la simbologia que li va donar Gaudí i per la simbologia que té la celebració litúrgica, espera el que pensem”. “Pensant-lo, el descobrim com a lloc on la Paraula Bíblica s’ha fet pedra, mosaic, vitrall, llum –ha argumentat l'Abat-, per continuar proclamant una Paraula silenciosa que parla al cor de la persona; com a lloc eclesial de celebració del misteri cristià i, per tant, lloc de creixement en la fe dels qui s’hi apleguen; lloc on el Crist anuncia la seva paraula i comunica la seva vida per mitjà dels sagraments; lloc d’aplec de la comunitat cristiana, catòlica, en comunió –com indica el seu títol de basílica- amb l’Església de Roma i el seu Pastor”. La Sagrada Família és, també, “un espai que amb el seu simbolisme tant ric ofereix una contribució molt significativa a la nova evangelització que ens demana l’Església”; “atri dels gentils, espai obert a l’encontre i al diàleg amb els qui no comparteixen la fe; l’arquitectura i la bellesa d’aquest espai d’art porta a pensar, a entrar dins d’un mateix, a experimentar la grandesa i l’harmonia que transmet aquest lloc; i pot esdevenir inici o punt d’arribada d’un itinerari de reflexió, de conversió”; “catedral dels pobres -com l’anomenava Gaudí-; per tant lloc d’acolliment i d’atenció a tantes formes de pobresa com pateix la nostra societat, especialment lloc d’atenció social i de treball per la justícia i la solidaritat”, ha continuat Josep M. Soler.

La relació entre La Sagrada Família i QVC

Tot seguit, el P. Abat de Montserrat ha referenciat el missatge de La Sagrada Família amb el de QVC, una revista que “ha de reproduir al seu nivell les característiques que contemplem en aquesta basílica per ser fidel a la seva idea inicial”. QVC “ha de servir perquè els cristians puguin aprofundir les raons de la seva fe i trobar elements de reflexió feta des de la perspectiva cristiana sobre les grans qüestions actuals, i al mateix temps ampliar horitzons, amb sentit profundament eclesial en la fidelitat al Concili Vaticà II. També ha de servir per ajudar a la pregària, a la lectura orant de la Paraula de Déu i a una celebració més conscient i fructífera de la litúrgia”. “Ha de ser un element de nova evangelització: ha de contribuir a tornar a proposar la fe i les raons de creure als qui ha deixat aparcada la fe o dubten de la seva solidesa i ha d’oferir respostes a les objeccions i crítiques d’alguns sectors del pensament contemporani -de vegades en nom de la ciència- sobre la credibilitat de la fe cristiana; sobre la bellesa del missatge i del viure cristià”. “Ha de ser espai obert de diàleg, atri dels gentils, on els qui no creuen perquè la seva reflexió els ha portat a l’agnosticisme o a l’ateisme, perquè sense haver-s’ho plantejat massa viuen com si Déu no existís o perquè –com en el cas de les noves generacions- no han sentit a parlar mai d’una manera seriosa i coherent de la fe. En un clima de diàleg amb ells, de prendre’s seriosament les seves posicions, hem de formular una proposta cristiana seriosa i atraient. Atri obert, també, als creients d’altres religions, en un diàleg seriós, sense sincretismes, segons l’esperit d’Assís”. “Ha de ser lloc on es presta atenció als pobres. Des de la reflexió bíblica i teològica sobre la figura dels pobres, tan emblemàtica en el Nou Testament -els pobres com a lloc teològic i com a paradigma de l’espiritualitat de les benaurances-, fins a l’estudi de les diverses formes de pobresa “negativa” -material, humana, espiritual- i les seves causes i la proposta de camins de solidaritat i de solució de les causes per eradicar-les”.

Intervenció dels directors anterior i actual de QVC

Ramon Pla i Arxé, director de QVC fins ara, ha recordat el projecte de la revista, que té un doble plantejament: “la convicció que tot el que és humà ens implica com a cristians i que el cristianisme és un bé no només personal sinó també social. Perquè, quines són les qüestions de vida cristiana? Ho són totes les que fan i afecten les persones: la cultura, l’Església, l’economia, l’ensenyament, la teologia, la política, la filosofia, la ciència o la tecnologia. Perquè el sagrat no es redueix a les sagristies. La vida és sagrada i tenim el deure de reflexionar-hi i d’estimar-la. I d’altra banda la presència del pensament cristià en el món de la cultura, de l’economia, o de la filosofia, ens sembla que enriqueix la nostra societat. Perquè com dèiem en l’editorial del primer número de la segona època de QVC la nostra És l’Església que estima i allibera, no la que condemna; la que il·lumina les consciències no la que les segresta; la que fa present l’amor de Déu entre els homes, sense difamar, ni odiar els que no són com nosaltres. En això no som neutrals. Com tampoc ho som en tot el que vol dir la defensa de les arrels cristianes de Catalunya tant pel que fa al valor del cristianisme en la nostra vida col·lectiva com pel que fa a la defensa de la nostra identitat nacional”.

Pel que fa al nou director, Carles Torner ha dit que, “davant la crisi de les humanitats i del diàleg ciència-cultura, QVC forma part d’un teixit de revistes de cultura i pensament en català que sosté una reflexió de fons, pausada, atenta als reptes de la societat actual. QVC ha de ser vist també com formant part del teixit de revistes com L’espill (assaig), VIA (reflexió social i política), Mètode (Ciència), L’Avenç (Història, Literatura, Humanitats)... Com elles, és un instrument imprescindible en un moment de buit dels discursos polítics, socials, científics, i també en un moment en el qual l’Església té dificultats per fer sentir la seva veu més fonda i serena”. Respecte als reptes compartits que poden anar trenant la vida de la revista, el Dr. Torner n’ha destacat nou:

’ Contra la indiferència entre creients i no-creients, la interpel·lació, l’admiració, el diàleg.

’ Contra la privatització de Déu, una paraula pública.

’ Contra la tirania del mercat, l’economia del do.

’ Contra l’abassegament de les imatges i les pantalles, la voluntat de pensar-les.

’ Contra les idolatries oficials (de la política, dels famosos, de l’esport…), les imatges de la persona i les formes de sentit properes a la vida quotidiana.

’ Contra el màrqueting de l’eficiència, l’estratègia de la inutilitat.

’ Contra el culte a l’apariència, el de la vida interior.

’ Contra l’esclatament de les certeses, la novel·la de la recerca de sentit coherent.

’ Contra un cosmopolitisme vacu, un universalisme arrelat.

Els orígens de Qüestions de Vida Cristiana

Qüestions de Vida Cristiana (QVC) va ser iniciada l’any 1958 pel Monestir de Montserrat i va ser la primera revista del seu gènere que va ser autoritzada després que en la postguerra fossin suprimides totes les revistes en català. D’altra banda, durant la dictadura posterior va haver de lluitar amb la censura civil per defensar el seu dret d’expressió. Montserrat ha tingut sempre QVC com una revista significativa d’una de les seves missions: la d’aprofundir i de fer comprensible als nostres contemporanis la fe cristiana i la visió de la realitat que se’n deriva tot dialogant amb el pensament contemporani i amb les seves expressions culturals. En aquest sentit, es podria dir que complementa la més emblemàtica Serra d’Or, oberta a tots els àmbits de la cultura i amb un enfocament molt plural.