Els bisbes catalans conviden a superar “l’angoixant pessimisme” davant la crisi

En un nota afirmen que “podrem superar aquesta crisi tan dura” i assenyalen “els errors comesos aquests darrers anys”

(Jordi Llisterri -CR) Una crisi de “unes dimensions extraordinàries” que pateixen de forma dramàtica “persones i famílies, treballadors, petits i mitjans empresaris, autònoms i funcionaris”; els ajustos que afecten sanitat, educació i serveis socials; i, a més, a Catalunya, “un sistema de finançament que fan molt difícil la reactivació del país”. Tot plegat porta a un “desencís envers l’acció política i financera, el rebuig davant la dubtosa moralitat d’algunes persones i institucions, i un angoixant pessimisme sobre el possible redreçament de la situació”. Aquest és el diagnòstic dels bisbes catalans davant la situació econòmica i les conseqüències de la crisi que recullen en una nota conjunta publicada aquest dilluns.

Però en aquest context, la nota dels bisbes catalans es mostren “convençuts de la capacitat del nostre poble” i “així com en altres moments històrics difícils, el nostre país ha sabut redreçar-se amb nova fortalesa, també ara podrem anar endavant”. Els bisbes ho veuen possible “si mantenim la confiança en nosaltres mateixos, si enfortim la nostra tradicional laboriositat i esperit de sacrifici, si els dirigents saben conduir-nos posant com a prioritari el bé comú, i si tots ens ajudem i cerquem la veritable solidaritat entre els pobles d'Europa i del món, il·luminats per l’Evangeli que sempre ens crida a la conversió”.

“Podrem superar aquesta crisi tan dura” diuen. I això es concreta en la demanada de fer-ho “junts i amb l’esforç de tots, amb la voluntat d’acord i de col·laboració dels partits polítics, dels sindicats i de les patronals” i de “retornar als valors autèntics, als que no es marceixen, i a un estil de vida personal i familiar, institucional i eclesial, auster, generós i responsable, sense deixar la solidaritat envers els qui tenen menys o han de suportar més càrregues”.

En aquest àmbit remarquen que els bisbes “volem col·laborar a mantenir l’esperança, i la demanem a Déu” i que “solament una fe que es tradueix en caritat envers el proïsme esdevé creïble i convincent”. Tot i que recorden que l’Església no té formules econòmiques concretes, proposen la Doctrina Social de l'Església com a “orientacions vàlides per a la construcció d’una societat justa, lliure i solidària, especialment si els oferim en diàleg amb tots aquells que es preocupen seriosament per la persona humana i el seu món”.

Els bisbes catalans també demanen “analitzar els errors comesos aquests darrers anys, per no tornar a caure-hi més” i es plantegen la necessitat de “demanar responsabilitats, especialment, a aquells que han provocat desordres financers i especulació. La societat, si vol ser justa, ha de posar les mesures necessàries per tal que els capitals prenguin també responsabilitats en ordre al bé comú i al just repartiment dels beneficis.”

Aquí podeu llegir el text complert de la nota, que també ofereix i remarca el treball de Càritas i de les entitats socials vinculades a les diòcesis, moviments i ordes religiosos.

Aquesta nota es va aprovar en la reunió que van fer els bisbes de Catalunya la setmana passada a la Vall d’Aran. En la mateixa reunió, la 203 que celebra la Conferència Episcopal Tarraconense des del 1969, també han tractat altres temes d’actualitat. Van donar suport a la declaració del bisbe de Sant Feliu de Llobregat que qüestiona el projecte d’Eurovegas.

Alhora, arran dels incendis soferts a l'Alt Empordà, es van afegir “a la crida que des de les institucions es fa, demanant precaució i prevenció davant l’alt risc d'incendis als nostres boscos, i a la promoció i respecte del medi ambient”. També es van adherir al comunicat de la Presidència del Consell de Conferències Episcopals d'Europa sobre Síria.

En l’àmbit eclesial es va parlar de proper esdeveniments com la Trobada de Voluntaris de Càritas Catalunya a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona del proper 20 d’octubre o d'una trobada dels preveres i diaques de les deu diòcesis amb seu a Catalunya que es farà coincidint amb l’Any de la Fe.